Camp de Shatila, Líban
Mapa
Testimoni
El campament i els conflictes vinculats
El camp de persones refugiades de Shatila es va establir als afores de Beirut, a la capital del Líban, l’any 1949 pel Comitè Internacional de la Creu Roja, per acollir els centenars de persones palestines provinents de l’èxode massiu provocat per l’ocupació de les seves terres amb la creació de l’Estat d’Israel (Nakba) al 1948. Les persones refugiades provenien del nord de Palestina, originàries de les àrees d’Amka, Majed, Al-Kroum i Al-Yajour.
La majoria d’habitants del camp de Shatila són les famílies o descendents de les famílies que van haver d’abandonar Palestina durant la Nakba de 1948, quan més de 800.000 palestins i palestines van ser expulsades per les aleshores milícies sionistes dels seus territoris de la Franja de Gaza, Cisjordània i altres zones per la creació de l’Estat d’Israel. No obstant això, des que va esclatar la guerra a Síria el 2011, els camps de persones refugiades palestines del Líban han viscut una afluència espectacular de població refugiada siriana i estan completament desbordats.
En els últims 75 anys, Shatila s’ha destruït i reconstruït diverses vegades. El campament va quedar devastat durant la invasió israeliana del Líban del 1982. També va patir freqüents atacs militars durant la guerra civil libanesa. A conseqüència d’aquests conflictes, moltes persones van morir i van resultar ferides, i la infraestructura del camp ha patit danys importants. Des d’un punt de vista urbà, Shatila ha estat absorbit per la ciutat i és un barri més de Beirut, però en l’imaginari col·lectiu continua sent la representació d’una favela amb blocs de fins a set o vuit plantes.
En total, la meitat de població refugiada palestina al Líban viu als 12 campaments oficials de persones refugiades del país. Hi ha un total de 475.555 persones refugiades registrades al territori, tot i que el govern libanès calcula que molts han marxat i que ara hi ha uns 180.000.
El Líban s’enfronta actualment a una de les majors crisi econòmiques del món des de 1850, tal com apunta el Banc Mundial. Més del 50% de la població és pobre i el 20% extremadament pobre. En el cas de les persones refugiades, que ja vivien en condicions precàries, això les ha abocat a la marginalitat. Segons dades de gener de 2022 del Pla de Resposta a la Crisi al Líban d’ACNUR, gairebé tres quartes parts (73%) dels refugiats i refugiades palestines al Líban viuen en condicions de pobresa.
Aquesta situació de vulnerabilitat es dona també entre la població refugiada de Síria que viuen al Líban. 9 de cada 10 persones refugiades sirianes van haver de demanar préstecs per comprar menjar durant el 2021.
ACNUR va donar l’alarma el desembre de 2021 sobre una manca de finançament que podria conduir a què 200.000 persones refugiades palestines als camps no puguin rebre alimentació i productes bàsics de primera necessitat. Els camps no comptem amb el suport del govern libanès, sinó que depenen de l’ONU i de les organitzacions humanitàries per oferir els serveis bàsics.
El campament de persones refugiades va ser construït originalment per a 3.000 persones l’any 1949, però ara acull unes 22.000, segons les darreres estimacions. De fet, hi continuen arribant cada dia més refugiades, sobretot víctimes del conflicte sirià.
Shatila té una superfície d’1 quilòmetre quadrat, de manera que l’aforament és molt limitat. Durant els anys més difícils de la guerra de Síria, el camp va acollir fins a 28.000 persones.
País o territori d'origen de les persones del camp
El fet que sigui un campament obert a prop del centre de la ciutat i tingui baixos preus de lloguer fan que hi vinguin moltes persones de diferents nacionalitats, tot i que la majoria són de Palestina (les primeres famílies que van viure-hi i els seus descendents), Líban i Síria, però també de Sudan, Índia o Bangladesh.
La vida al camp
Les condicions de vida a Shatila són pèssimes. L’habitatge dins del campament és molt perillós, perquè els edificis estan construïts amb pocs recursos i materials que fan que no siguin gaire segurs. Els habitatges són humits i les famílies hi viuen amuntegades. Les cases acostumen a tenir drenatges a l’aire lliure, i el sistema de clavegueram necessita millores. Actualment, s’està implementant un projecte d’infraestructura per millorar el clavegueram, el sistema d’aigües pluvials i la xarxa d’aigua.
L’electricitat al camp és intermitent en el millor dels casos, i l’aigua salada que passa per les canonades no és potable. A més dels talls d’electricitat habituals, Unicef va advertir el 2021 que els sistemes de subministrament d’aigua del Líban estan a punt de col·lapse. La manca d’aigua potable neta i segura s’ha convertit en una de les majors amenaces per a la salut de les persones refugiades palestines.
Organitzacions que treballen al camp assenyalen que els darrers anys s’han viscut episodis de violència i inseguretat, amb baralles esporàdiques entre grups armats i enfrontaments amb narcotraficants. A més, hi ha accés limitat al sistema de justícia libanès per a tots els habitants del camp, inclosa la població siriana.
Segons les dades disponibles, l’any 2015 la taxa d’atur de les persones refugiades palestines al Líban era del 23% i el 2020 del 49%. Entre les provinents de Síria, les dificultats per aconseguir feina són encara més grans pels impediments en la legislació del Líban. Com a resultat, el 93% treballen a l’economia submergida, sent més vulnerables a l’abús. El 98% no tenen permís de treball. El 93% de les llars de població refugiada palestina o provinent de Síria al Líban depenen de l’assistència de l’ACNUR com a principal font de subsistència.
Accés a la salut
Al camp de Shatila hi ha un centre de salut gestionat per l’ACNUR que ofereix atenció primària a les persones refugiades palestines del Líban i de Síria (PRS). Els serveis que s’ofereixen inclouen atenció sanitària materna i infantil, incloent-hi vacunacions, medicaments essencials, proves mèdiques de laboratori i serveis i control de malalties no transmissibles. També es fan exàmens de salut escolar i s’ofereix suport psicosocial als infants que ho necessitin.
Tot i això, testimonis sobre terreny apunten que l’accés a la salut al camp és molt precari i limitat, com també ho és l’accés a l’alimentació, a l’aigua i a tot allò que té a veure amb el tractament de problemes de salut mental. Moltes organitzacions humanitàries ofereixen serveis i fan programes, però no és suficient sense un canvi de polítiques cap a les persones refugiades al Líban.
L’augment de la inseguretat alimentària al país després de la crisi econòmica i la pandèmia és un dels problemes més severs per a les persones refugiades: Una enquesta d’ACNUR de juliol de 2021 va concloure que el 58% de les famílies palestines enquestades havien consumit menys àpats al dia durant els set dies anterior a l’enquesta, mentre que el 56% de les famílies havia reduït la quantitat d’aliments a cada àpat.
L’arribada de la pandèmia ho ha empitjorat tot encara més. Les xifres oficials de morts relacionades amb la Covid-19 demostren que la taxa de mortalitat de les persones refugiades palestines és tres vegades més alta que la dels ciutadans libanesos. Això és a conseqüència de les condicions precàries i difícils dels campaments, on el distanciament social recomanat és gairebé impossible. A 31 de desembre de 2021, 489 refugiades palestines han mort a conseqüència de la Covid-19.
A més, segons les unitats d’ajut legal d’ACNUR, es va registrar un augment significatiu del nombre de casos legals relacionats amb violència de gènere o violència cap a infants durant el període de confinament.
Dones
Les condicions socioeconòmiques difícils, la sobrepoblació dels camps, la manca de privacitat i la inseguretat i pobresa contribueixen a una alta prevalença de la violència contra les dones i els infants en els camps de persones refugiades. Segons un informe sobre la protecció de les persones refugiades palestines al Líban d’ACNUR, hi ha pocs serveis disponibles de protecció de les dones dins dels camps i és molt difícil també protegir les dones que pateixen violència masclista.
Al camp de Shatila en concret, organitzacions sobre terreny constaten que les condicions de vida de les dones són molt precàries i que moltes pateixen assetjament sexual i estan sotmeses a entorns violents.
La higiene sexual és també molt precària. Amb l’augment del 500% dels preus dels productes per a la regla fa que el 80% de les dones ja no es puguin permetre pagar-los: una caixa de compreses suposa el 10% del salari mínim.
Existeix el col·lectiu feminista interseccional Jeyetna, que s’encarrega de fer tallers a Shatila per conscienciar les dones sobre salut i drets menstruals, sexuals i reproductius. A més, faciliten productes d’higiene menstrual reutilitzables.
També per a l’empoderament de les dones a través de l’esport es va crear l’any 2012 el projecte Basket Beat Borders, un equip exclusivament femení de bàsquet que és una oportunitat que les ajuda a centrar-se als estudis, evitar matrimonis precipitats i desenvolupar millor el seu creixement.
Infància
L’informe “Sobrevivint sense els bàsics”, d’UNICEF, assenyala un deteriorament dramàtic de les condicions de vida entre els infants libanesos, especialment a les comunitats de persones refugiades, que continuen sent les més afectades. Segons l’estudi, l’octubre de 2021, el 53% de les famílies tenien almenys un fill que s’havia vist obligat a saltar-se algun àpat per manca de recursos. En el mateix estudi fet sis mesos abans, l’abril de 2021, aquesta xifra estava en el 36% de famílies.
Segons dades de Nacions Unides, uns 1.200 alumnes entre la població refugiada han abandonat els estudis.
Actores implicats
L’Institut Nacional d’Atenció Social i Formació Professional conegut com a Beit Atfal Assumoud (BAS) és una organització humanitària no relacionada amb cap grup polític i religiós. Es va establir el 12 d’agost de 1976 després de la massacre de Tal Al Zaatar per oferir assistència i allotjament als infants orfes que van perdre els seus pares durant la massacre. Té com a objectiu contribuir al desenvolupament de la comunitat palestina al Líban mitjançant serveis que atenen les necessitats de les famílies i mitjançant diversos projectes equilibrats de gènere que apoderin els potencials i les habilitats dels nens, joves, dones i pares o tutors.
BASSMA és una organització fundada per un grup de voluntaris i voluntàries a Beirut. Treballa estretament amb les famílies per implementar un programa de rehabilitació personalitzat de 3 a 5 anys, centrat en l’educació i l’ocupació, per ajudar-les a aconseguir la seva independència econòmica.
Una organització que va començar l’any 2012 amb cinc voluntaris que van començar a treballar per atendre població refugiada siriana que residien al camp de Shatila. L’objectiu principal d’aquestes visites era avaluar les necessitats i cobrir els buits deixats per les institucions o altres organitzacions d’ajuda. Des d’aleshores, aquest esforç s’ha convertit en l’establiment d’una ONG que gestiona sis centres comunitaris al Líban i dos a Turquia.
L’Associació Catalunya-Líban (ACL) és una entitat laica que té com a principal objectiu donar a conèixer la situació política, social i cultural del Líban, així com les accions de solidaritat i cooperació que s’hi porten a terme des de Catalunya.
Projectes vinculats del Fons Català
Programa de salut mental al camp de refugiats palestins de Beddawi al Líban (3689)
saber-ne mésGarantir la justícia de gènere al Líban (3583)
saber-ne mésSuport emocional a la població siriana refugiada a camps informals de la Vall de la Bekaa al Líban (3295)
saber-ne mésFormació en electricitat industrial per a joves palestins refugiats al camp de Bourg El Shemali, a Tir (3181)
saber-ne mésMés informació
Informes de vulneració de drets humans o anàlisi relacionats amb el camp
ACNUR, 2022
Refugiats palestins al Líban: lluitant per sobreviure
La pandèmia, les pèrdues derivades de l’explosió al port de Beirut i la crisi econòmica han provocat un deteriorament socioeconòmic accelerat i està posant la salut, seguretat i educació de tota la població en risc. En aquest recent informe de 2022, ACNUR alerta que les comunitats més vulnerables com els refugiats corren més risc de marginació i de manca d’accés a un règim de protecció social que els empari.
DescarregarReportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp
Basket Beats Borders: el poder del baloncesto para derribar fronteras
Reportatge de Público, 14 d’abril de 2021
El reportatge de Laura Sanz-Cruzado explica la història d’aquest projecte d’equip exclusivament femení al camp de Shatila. Les noies de l’equip del Palestine Youth Club viatgen pel món per jugar i intercanviar experiències amb equips locals, però també per donar a conèixer la història de Palestina i la seva vida com a refugiades palestines al Líban i conscienciar sobre la importància de moure’s lliurement pel món.
Webs amb més informació
Protection brief Palestine refugees living in Lebanon
Updated in September 2020
Aquest informe recull les principals condicions de vida, discriminacions legals i sistemes de protecció que tenen les persones refugiades palestines, tant les que estan instal·lades al Líban des de la Nakba, com les que han vingut els darrers anys fugint de la guerra a Síria.
* Col·laboració en l’elaboració de la fitxa: Majdi Majzoub, David Ruggini i Kassem Aina.