Campament sahrauís de Tindouf, Algèria
Mapa
Testimoni
El campament i els conflictes vinculats
El 1975 l’Estat espanyol va abandonar la seva colònia del Sàhara Occidental davant l’ocupació del Marroc i Mauritània, la qual més endavant es retiraria del conflicte, davant la passivitat de la comunitat internacional. Des d’aleshores, fa 46 anys, el poble sahrauí viu majoritàriament sota un règim d’ocupació pel Marroc o de desplaçament forçat. Una situació d’oblit que s’ha allargat fins a dia d’avui, generant que aquesta sigui una de les crisis de refugi més llargues de la història a l’espera de la celebració del referèndum d’autodeterminació acordat el 1991. La majoria de les 173.600 persones refugiades que viuen als campaments algerians de Tindouf no han conegut cap altra vida. La generació sahrauí que té uns vint anys no ha conegut la seva terra i han assimilat la identitat pròpia des de la diàspora o als camps de persones refugiades.
En total, els campaments sahrauís es divideixen en cinc, anomenats wilayas, que porten el nom de ciutats del Sàhara Occidental, Bojador, Dajla, Aaiun, Auserd i Smara, i es troben enmig del desert de pedra algerià, conegut com a hamada, una de les zones més àrides del desert. A aquestes cinc wilayas s’afegeix el campament de Rabuni, que és la capital administrativa on es troben els ministeris que gestionen els campaments. Allà, les condicions climàtiques són molt complicades: les temperatures són extremes, es donen pluges torrencials ocasionals i hi ha un fort vent. Tot això dificulta molt la pràctica de l’agricultura i limita les possibilitats d’autonomia productiva. Com a conseqüència, hi ha una gran dependència de l’ajuda humanitària per poder sobreviure.
El govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), gestionat pel Front Polisario; i la Media Luna Roja Sahrauí (MLRS), òrgan que gestiona l’ajuda humanitària internacional, són els encarregats de l’estructura organitzativa i el funcionament dels campaments a nivell social i polític.
Segons les últimes dades d’ACNUR (Informe de març 2018), hi ha un total de 173.600 persones refugiades sahrauís que viuen als campaments de Tindouf (Algèria). D’aquests, un 49% són dones, un 51% són homes i un 38% són menors de 17 anys.
Distribució de persones segons camps:
Les persones refugiades sahrauís viuen en una condició de doble refugi: sota la cobertura de les Nacions Unides i del govern Algerià. La condició d’ocupació il·legal per part del Marroc del Sàhara Occidental i el fet de ser un territori encara en procés de descolonització, fa que el poble sahrauí sigui un poble apàtrida. Reivindiquen la seva nacionalitat com a ètnia sahrauí, però a nivell polític no és reconeguda encara per una part de la comunitat internacional. La generació sahrauí que té uns vint anys no ha conegut la seva terra i han assimilat la identitat pròpia des de la diàspora o als camps de persones refugiades.
El març de 2022, el govern espanyol de Pedro Sánchez avala la decisió del Marroc de convertir el Sàhara en una de les seves autonomies. Les organitzacions han denunciat que aquesta decisió contradiu el dret internacional, eludeix les responsabilitats d’Espanya com a potència administradora i no garanteix els drets de la població sahrauí.
La vida al camp
Cada wilaya o campament es divideix en dairas, que són els districtes amb els seus respectius alcaldes i alcaldesses i consells de gestió amb representants dels departaments administratius. Cada daira està subdividida en 4 barris. Cada wilaya té un hospital regional i cada daira un centre de salut, una escola regional, una escola infantil i un hort.
En els campaments viuen en haimes, carpes de tela típiques de la cultura nòmada sahrauí, o cases construïdes amb tova, una massa de fang, palla i aigua. Les dues construccions son especialment fràgils a les condicions climatològiques. Des del 2016, algunes wilayas tenen electricitat, el que ha facilitat la vida tot i les dures condicions dels campaments.
El govern de la RASD és responsable de gestionar, coordinar i garantir els serveis bàsics (habitatge, educació i sanitat) a cada wilaya, així com l’alimentació i l’accés a l’aigua potable, que es subministra en camions cisterna. L’ajuda humanitària d’organitzacions internacionals com ACNUR, la Media Luna Roja, la UE o diverses ONG és imprescindible per mantenir unes infraestructures mínimes i contribuir a proporcionar serveis bàsics, una alimentació adequada i l’accés a aigua i sanejament.
Hi ha una petita economia no estructurada, però no és suficient per oferir oportunitats laborals a tota la població, i especialment al jovent. Moltes persones joves tornen als campaments després d’haver-se format acadèmicament, i es troben amb la situació de no poder aplicar-hi els seus coneixements, sigui per manca de recursos o per la professionalització específica.
Segons les últimes dades d’ACNUR, un 75% de la població refugiada als campaments de Tinduf, viu en situació de vulnerabilitat i l’esperança de vida és de 75 anys (a l’Estat espanyol és de 82 anys).
Accés a la salut
Segons els resultats de l’Enquesta sobre Nutrició del 2019, s’ha produït un empitjorament de la majoria dels indicadors sobre alimentació i nutrició, sobretot dels relacionats amb la desnutrició crònica, és a dir, retard en el creixement i l’anèmia. Un 7,6% de la població pateix desnutrició aguda i un 28% té retard en el creixement. El 50% dels infants pateixen anèmia. En les dones en edat reproductiva, aquesta dada puja al 52%.
Segons dades de Metges del Món, l’any 2020 la pandèmia de la Covid-19 ha afectat durament la població sahrauí a causa de les mesures de confinament, aïllament i crisi internacional que ha derivat a un empitjorament de la situació humanitària. Els campaments viuen una escassetat de recursos, equipaments i subministraments sanitaris. Amb la pandèmia, aquesta mancança es va agreujar i no disposaven de recursos suficients per dur a terme el triatge, aïllament ni la correcta posada en marxa dels protocols elaborats per combatre la Covid-19. Aquesta situació va posar en risc a les dones embarassades que fan ús dels serveis de salut sexual i reproductiva, i salut maternoinfantil. Un grup vulnerable al qual se li ha de sumar els alts índex d’anèmia. A més, l’estat de confinament i aïllament va fer més difícil les condicions d’accés a la salut de les persones i les famílies, especialment adults i grans, i altres grups vulnerables i amb discapacitat que necessiten ser atesos de manera rutinària i en alguns casos, domiciliària.
Pel que fa a l’aigua i el sanejament, els sistemes d’aprovisionament no eren suficients per garantir les mesures de seguretat durant el confinament i l’aïllament. La pandèmia també va afectar i limitar notablement l’accés a medicaments regulars, subministraments i equips necessaris per garantir el dret a la salut de la població refugiada. Finalment, l’aïllament mundial de la primera fase de la pandèmia va bloquejar i alentir moltes provisions de subministraments i medicaments essencials que contribuïen regularment a les necessitats bàsiques de salut.
Dones
Les dones sahrauís van organitzar i muntar els campaments de refugiats i refugiades de Tindouf, un dels més ben organitzats del món gràcies a la seva capacitat de sumar la tradició nòmada del desert, la solidaritat, i la voluntat d’aplicar canvis que han permès transformar les antigues jerarquies tribals de la cultura sahrauí.
Actualment algunes dones aconsegueixen treballar en el sector de la salut o l’educació amb salaris més aviat simbòlics. Actualment, les dones són el 60% del personal del sistema de salut. Moltes altres porten a terme treballs comunitaris a través de la seva participació voluntària en organitzacions de caràcter social com la Unión Nacional de Mujeres Saharauis (UNMS).
La Unió Nacional de Dones Sahrauís es va crear l’any 1974 com una organització vinculada al Front Polisari amb l’objectiu de sensibilitzar les dones sobre la seva posició en la societat i el seu paper en la independència nacional i per fer difusió de la resistència. Actualment fomenta l’empoderament personal, professional, polític i social de les dones, la defensa dels seus drets i el seu posicionament com a figura de referència a l’àmbit local i internacional.
Actors implicats
Front Polisari
És la formació que defensa la independència del Sàhara des del 1973. L’ONU el reconeix com a representant del poble sahrauí, ja que ha comptat amb un suport actiu de la població. Al febrer de 1976, el Front Polisario (FP) i el Consell Nacional Provisional Sahrauí van fundar la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). L’FP va iniciar la lluita armada contra els colons espanyols i la va mantenir després, oposant-se a l’ocupació mauritana i marroquina. L’organització actua com a partit únic de la RASD i n’és el representant sahrauí en el procés de pau.
Mitja Lluna Roja Sahrauí
És una organització no governamental que es dedica a donar ajuda humanitària en diversos campaments de persones refugiades del Nord d’Àfrica, especialment als campaments sahrauís de Tinduf. Va ser fundada el 26 de novembre de 1975. Ha rebut el suport de diverses organitzacions com l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i l’ONU, mitjançant el Programa Mundial d’Aliments.
Agrupen entitats catalanes solidàries amb la lluita del poble sahrauí. Desenvolupen projectes de recolzament a la població sahrauí als camps depersones refugiades de Tindouf i als territoris ocupats pel regne del Marroc. Difonen i denuncien la situació del poble sahrauí, la vulneració de drets que pateix i la inacció internacional en la resolució del conflicte i realitzen incidència política per tal d’aconseguir que les administracions públiques es posicionin a favor del poble sahrauí.
La Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) es va fundar el 1996. Porten més de vint anys de treball amb l’objectiu de col·laborar amb el poble sahrauí per la recuperació de la seva llibertat a través del lliure exercici del dret a l’autodeterminació, reconegut per la ONU com la solució a aquest conflicte. L’enquistament de la situació política internacional ha obligat a centrar bona part dels seus esforços en la cooperació i la solidaritat cap a les persones refugiades i en la denúncia i suport als defensors dels Drets Humans en els territoris ocupats del Sàhara Occidental.
El 1963 l’ONU incorpora el Sàhara Occidental a la llista de Territoris No Autònoms i pendents de descolonització. Els diferents organismes i instruments de les Nacions Unides com l’Assemblea General, el Consell de Seguretat o l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) han emès diverses resolucions sobre el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, el fi del procés de descolonització i el reconeixement a l’ús dels recursos del Sàhara Occidental.
La Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) es va establir per la Resolució 690 del Consell de Seguretat de 29 d’abril de 1991, d’acord amb les propostes d’acord acceptades el 30 d’agost de 1988 pel Marroc i el Front Popular per a l’Alliberament de Saguía el-Hamra i de Riu d’Or (Front Polisario). El pla d’acord, tal com va ser aprovat pel Consell de Seguretat, establia un període de transició per preparar la celebració d’un referèndum on el poble del Sàhara Occidental triés entre la independència i la integració amb el Marroc. El Representant Especial del Secretari General tindria la responsabilitat única i exclusiva sobre els assumptes relacionats amb la celebració del referèndum i estaria assistit en les seves funcions per un grup constituït per civils, militars i personal de la policia civil, que es coneix com la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental.
Projectes vinculats del Fons Català
Manteniment del laboratori i de la producció local de medicaments essencials als campaments sahrauís de Tindouf (3148)
Saber-ne mésProtecció de la població refugiada sahrauí davant la Covid-19 (3579)
Saber-ne mésManteniment de la fàbrica de sabó als campaments sahrauís (3443)
Saber-ne mésProjectes Sàhara 2020 Mahbes: projecte d’ajuda humanitària als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (3424)
Saber-ne mésMés informació
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els assentaments
“Marc legal” de la web SOS Sàhara:
Les Nacions Unides i altres organismes internacionals han afirmat en diferents resolucions la il·legalitat de l'ocupació marroquina del Sàhara Occidental. Reconeixen també el dret inalienable d'autodeterminació del poble sahrauí i l’aplicació del Dret Internacional relatiu a finalitzar el procés de descolonització.
Anar a la webInforme de l’Observatori de Drets Humans i Empreses sobre l’explotació dels recursos pesquers del Sàhara Occidental en el marc de l’ocupació de l’Estat marroquí
“Los tentáculos de la ocupación” (2019)
La investigació reconstrueix la cadena d’extracció, processament I comercialització del peix i el pop provinent del Sàhara Occidental en el marc de l’ocupació per part del Marroc, mostrant tota la cadena de vulneracions de drets humans i complicitats polítiques que es produeixen en l’espoli de recursos naturals d’un territori pendent de descolonització, segons les Nacions Unides.
DescarregarReportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp
- “Ser dona, ser sahrauí, ser refugiada”, Reportatge a la Directa, 29 de juny de 2021
Enllaç
Malgrat que participen en una lluita per la llibertat com a poble, les dones sahrauís als camps de Tinduf s’enfronten a desigualtats de gènere arrelades en la societat. En aquest reportatge a la Directa, Esther Tena explica, a través de les veus de diverses dones refugiades del Sàhara Occidental com viuen la seva lluita amb dignitat, valentia, però també amb frustració i nombroses contradiccions.
- “Juventud saharaui, la convicción y la lucha de una generación que anhela conocer su tierra”, Reportatge a El Salto, 1 de maig de 2021
Enllaç
Quina és la realitat dels joves sahrauís que han nascut ja als camps de refugiats? Com s’enfronten a la incertesa d’un futur que dibuixa més de quaranta anys d’exili? ho explica Sònia Herrero en aquest reportatge. Molts joves veuen el retorna la lluita armada com la única solució després de la inacció de Nacions Unides per a dur a terme el referèndum d’autodeterminació i la sistemàtica vulneració de drets humans per part de les autoritats marroquines.
Webs d’interès
La Fundació ACAPs i NOVACT han elaborat el web SOS Sàhara, en què expliquen la història del poble sahrauí i la vulneració de drets humans al Sàhara Occidental ocupat. També detallen l’espoli dels recursos naturals i la repressió que exerceixen les autoritats marroquines, tot basat en casos de vulneració de drets basats en observació sobre terreny, testimonis i fonts contrastades.