Mapa
Testimoni
Els assentaments i els conflictes vinculats
Entre 2019 i 2021, ACNUR calcula que han passat per Bòsnia més de 55.000 persones persones migrants i refugiades, la majoria de les quals provinents de Pakistan i Afganistan. Moltes d’elles s’han vist forçades a malviure en assentaments informals i edificacions abandonades al llarg de les poblacions properes a la frontera de Bòsnia amb Croàcia, una de les vies d’entrada a la Unió Europea, fora del circuit de camps oficials i ajuda humanitària. La majoria es troben a la zona nord-oest del país, al cantó d’Una-Sana, i viuen acampant en edificis abandonats, boscos o espais públics, sense sostre, electricitat ni calefacció; en condicions deplorables. Els assentaments més grans es troben als voltants de les ciutats frontereres de Bihac i Velika Kladuša i al campament de Vucjak.
Amb mesures de seguretat cada vegada més restrictives al llarg de les fronteres dels Balcans, són milers les persones que continuen buscant rutes alternatives per trobar protecció en països europeus.
Després del tancament de dos grans campaments el 2021, el nombre de llocs per allotjar-se que troben les persones refugiades i migrants a Bòsnia ha disminuït dràsticament. Les condicions de vida són terribles, i empitjoren a mesura que s’acosta l’hivern, sumades a les devolucions violentes de la policia de Croàcia que relaten i documenten aquelles persones que intenten creuar. Tots aquests factors han convertit Bòsnia en un dels colls d’ampolla per a persones migrants més difícils d’Europa.
Donat que la Unió Europea no ofereix vies legals per demanar protecció o asil a les persones que estan fora del seu territori, l’opció per a molts és el que anomenen The Game, és a dir, caminar d’amagat per boscos cap a Croàcia sortejant la policia per poder iniciar així el tràmit d’asil.
També, en els darrers anys han sorgit hostilitats creixents de la població local, especialment al cantó d’Una-Sana, cap a la població migrant i refugiada, així com també cap a les persones voluntàries que els hi proporcionen ajuda humanitària.
Composició dels assentaments
És difícil de quantificar i saber quantes persones malviuen als assentaments informals; la xifra real acostuma a ser més alta que les registrades en portals oficials. Les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), l’organisme de l’ONU que assessora i proporciona ajuda per la gestió migratòria, apunten que l’any 2021 hi havia 1.754 persones que no estaven dormint a centres temporals de migrants, dels quals més del 90% eren homes.
La xifra de les organitzacions humanitàries sobre terreny com Metges Sense Fronteres eleven la xifra a unes 4.000 persones migrants i refugiades al llarg de la frontera entre Bòsnia i Croàcia vivint en assentaments informals. D’aquestes, la majoria, uns 2.500, estarien malvivint a Una-Sana. Segons dades d’ACNUR de 2021, s’ha registrat l’entrada a Bòsnia de més de 80.000 persones migrades des de l’any 2018, la majoria a la cerca de continuar la seva ruta migratòria cap al nord per accedir a la Unió Europea.
País o territori d'origen de les persones dels assentaments
Segons dades de l’OIM, les persones que viuen als assentaments a Bòsnia provenen majoritàriament d’Afganistan, Síria o Pakistan. L’organització No Name Kitchen (NNK) apunta que atenen persones de molts altres països i regions del món que escapen de persecucions, dictadures o guerres, o també per motius econòmics. A més dels anteriors, també de Bangladesh, Índia (normalment de territoris en conflicte com Kashmir), Iran, Baluchistan, Kurdistan, Iraq, Marroc, Sàhara Occidental, Algèria, Tuníssia i Egipte (en aquests casos són persones que viatgen a Turquia des del nord d’Àfrica on poden anar sense visat i després comencen la ruta pels Balcans). Moltes afirmen que, tot i que és una ruta molt més llarga que la marítima, no corren el risc de morir ofegades al mar.
En menor mesura No Name Kitchen també apunta que han assistit a persones d’Eritrea, Nigèria o fins i tot Cuba.
La vida als assentaments
Les persones a la frontera viuen en edificis abandonats, en tendes i al carrer, sense electricitat ni calefacció. Amb temperatures de fins a 15 graus sota zero, milers de persones refugiades segueixen patint condicions deplorables als assentaments de Bòsnia, a cel ras i sense aigua potable.
Tal i com assenyala No Name Kitchen, està prohibit per a les persones migrants llogar una casa al Cantó d’Una-Sana. Està prohibit també treballar-hi. De vegades, en els moments de més rigidesa de les autoritats, fins i tot els prohibeixen caminar pel carrer o accedir a aigua neta per beure. A més, existeixen mecanismes que els bloquegen la possibilitat de poder rebre diners dels seus familiars a través de Western Union.
Segons dades d’Al-Jazeera, a principis de 2021 unes 35 persones migrants havien mort a la regió d’Una-Sana des de l’inici de la crisi migratòria el 2017. Les autoritats, però, afirmen que aquesta xifra podria ser molt superior. La majoria de morts registrades van ser el resultat d’ofegaments als rius Korana i Una i d’accidents en edificis deteriorats on la població migrada troba refugi durant l’hivern.
Accés a la salut
Segons les dades de 2021 del projecte Health on the move de No Name Kitchen, es van oferir als assentaments informals a prop de la frontera de Bòsnia amb Croàcia:
- 670 tractaments de salut i higiene contra la sarna, i per serveis de primers auxilis i bugaderia.
- 603 persones van poder rebre atenció sanitària especialitzada en clíniques.
- El 45% dels problemes de salut atesos van ser causats per la violència policial a les fronteres de la Unió Europea.
L’organització denuncia que en nombroses ocasions, els hospitals públics tanquen les portes a les persones migrants i de vegades han de recaptar fons per poder pagar una clínica privada que les atengui.
A l’època dura de restriccions de la Covid-19 a la primavera de 2020, la gent estava obligada a estar tancada als camps de persones refugiades. Aquells que no vivien a camps es van haver d’amagar, perquè es van veure casos en què la policia local de Bòsnia va aprofitar la circumstància per exercir violència contra les persones que no estiguessin confinades.
L’índex de vacunació va ser molt baix, en la línia de la lentitud del govern bosnià per oferir vacunes a la pròpia ciutadania local. Va créixer l’estigma entre la població de què el virus s’havia escampat per culpa de les persones migrants.
Dones
La situació de les dones està més invisibilitzada, segons apunten organitzacions humanitàries sobre terreny. La majoria tenen accés més prioritari als camps oficials de refugiats perquè viatgen en moltes ocasions amb persones a càrrec (menors o gent d’edat avançada).
Infància
L’ONG Save the Children va indicar en un informe l’any 2021 que havien detectat al voltant de 50 infants i adolescents refugiats dormint al carrer a les zones de frontera de Bòsnia, sense cap mena de suport ni protecció, cosa que posa en risc la seva salut i benestar. L’organització té constància que s’aixopluguen del fred hivernal en edificis buits i residències privades sense la supervisió de cap persona adulta.
No tenen accés a l’educació i molts d’ells viatgen sols, sobretot des d’Afganistan i Pakistan i no compten amb cap protecció especial per part de les administracions.
Actors implicats
No Name Kitchen
En molts casos, No Name Kitchen és l’única organització que proveeix ajuda a les persones en aquests assentaments. La majoria d’organitzacions segueixen el circuit de camps de persones refugiades dins del sistema de la UE, excepte en alguns casos puntuals en què fan distribucions fora d’aquests recintes.
Projectes vinculats del Fons Català
Nòmades Hotline: Teixint justícia i dignitat a la ruta migratòria dels Balcans (3451)
Saber-ne mésMés informació
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els centres
Infome mensual
Border Violence Monitoring Report
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els assentaments
Border Violence Monitoring Network (BVMN) és una coalició d'organitzacions que treballen per documentar les devolucions il·legals, les expulsions col·lectives i la violència policial a les fronteres externes de la UE als Balcans Occidentals, des del tancament formal de la ruta el 2017. La recol·lecció de dades està feta per una agrupació independent de voluntaris i voluntàries que formen part o cooperen amb grups de suport humanitari units a través de la Xarxa de seguiment de la violència fronterera.
Saber mésReport on Religious Intolerance
DescarregarBVMN Monthly Report December 2021
DescarregarPolítiques del país que afecten a les persones migrants i refugiades
Oficialment, el cantó d’Una-Sana ha declarat com a il·legal ajudar persones que estiguin vivint als assentaments. No hi ha tampoc cap possibilitat legal per una persona per poder migrar de Bòsnia a la Unió Europea o per demanar-hi asil. Sí que poden demanar asil a Bòsnia, però les xifres són molt baixes i les organitzacions de drets humans han documentat casos en què les pròpies autoritats impedeixen a les persones entrar a les oficines d’asil per fer la petició formal.
Reportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació
Tot i les ferides d’una guerra no tan llunyana, aquest reportatge explica com la ciutadania de les localitats fronteres de Bosnia Herzegovina amb la Unió Europea intenten pal·liar, amb solidaritat, la situació sense sortida en què viuen milers de migrants als seus camps i carrers.
Aquest reportatge documenta com una sèrie de persones refugiades i migrants, majoritàriament de l’Orient Mitjà, l’Àsia del Sud i l’Àfrica es troben encallats en campaments forestals enmig de temperatures fredes al nord de Bòsnia i Hercegovina, amb problemes respiratoris i infeccions, amb l’esperança de creuar aviat la frontera cap a Croàcia. La gran majoria entrevistada va dir que estaven esperant que s’acabés el dur hivern balcànic abans de tornar a intentar el pas de la frontera, un viatge que han batejat com “El joc”. Per a alguns, serà el seu 25è intent d’entrar a la Unió Europea.
* Col·laboració en l’elaboració de la fitxa: No Name Kitchen