Camp de Kutupalong, Bangladesh
Mapa
El campament i els conflictes vinculats
Els rohingyes són una minoria ètnica musulmana que ha viscut durant segles a Myanmar, un país predominantment budista (abans conegut com a Birmània). Tot i viure-hi des de fa moltes generacions, no són reconeguts com a grup ètnic oficial i se’ls ha denegat la ciutadania des de 1982, cosa que els converteix en la població sense estat més gran del món.
Com a població apàtrida, a les famílies rohingya se’ls nega els drets bàsics i la protecció i són extremadament vulnerables a l’explotació, la violència sexual i de gènere i els abusos. L’ONU ha qualificat els rohingyes com “la minoria més perseguida del món”.
L’agost de 2017, els atacs violents massius i les greus violacions de drets humans van obligar a milers de rohingyes a fugir de les seves llars a l’estat de Rakhine, a Myanmar. Molts van caminar durant dies per selves i van emprendre perillosos viatges per mar a través de la badia de Bengala esperant trobar seguretat a la veïna Bangladesh. Més de 900.000 s’han instal·lat a la regió de Cox Bazar (Bangladesh), que acull el camp de refugiats de Kutupalong, que des de 2018 és el més poblat del món.
Tot i que oficialment no formen part del camp oficial governamental, quan es fa referència a Kutupalong també s’inclouen els camps circumdants de Ghumdum, Balukhali, Thangkhali i altres que es van ampliar ràpidament, fusionant-se entre ells a causa d’una afluència de refugiats sense precedents a finals de 2017. Per això, es fa referència a aquest assentament col·lectiu com a Kutupalong-Baluklhali Expansion Center.
L’any 2021, diversos fets van agreujar la situació ja precària i a finals de juliol les pluges monsòniques mortals van devastar la regió de Cox’s Bazar de Bangladesh, matant sis refugiats rohingya i afectant-ne més de 21.000. S’estima que 3.800 habitatges van ser danyats o destruïts i 13.000 persones refugiades es van veure obligades a traslladar-se temporalment, tal com apunta ACNUR.
A més, gairebé 10.000 habitatges van ser destruïts en un incendi als camps de refugiats de Kutupalong el 22 de març de 2021. Més de 45.000 refugiats rohingya es van quedar sense llar, més de la meitat dels quals eren infants. Com a mínim 11 persones van morir.
Tota aquesta situació es va veure encara més agreujada per la pandèmia de la Covid-19: durant el 2021 hi va haver un estricte bloqueig al país en resposta a l’augment de casos.
ACNUR estima, segons dades d’abril de 2022, que unes 925.000 persones refugiades rohingya viuen a la zona de Cox’s Bazar a Bangladesh. D’aquestes, 743.000 es troben als camps de Kutupalong. Més de la meitat d’ells són dones i nenes, i el 60% són menors de 18 anys.
País o territori d'origen de les persones del camp
Totes les persones refugiades als camps de Kutupalong són rohingya que van fugir de la persecució ètnica i religiosa a Myanmar.
La vida al camp
La vida diària dels refugiats rohingya és molt difícil. Només tenen refugis temporals i l’època del monzó i les pluges, que pot ser ferotge a Bangladesh, provoca moltes inundacions i destrosses, mentre que la desforestació accelerada al voltant dels camps ha augmentat el risc d’esllavissades. L’aigua potable no segura augmenta el risc de contraure malalties i infeccions.
L’assistència sanitària, educativa i d’allotjament que reben els refugiats és molt limitada. A més, les autoritats també han assenyalat que es produeix tràfic de persones i explotació sexual de dones i infants. Com a resposta, les autoritats de Bangladesh han restringit els moviments de refugiats rohingya dins i fora dels camps, i han limitat el seu dret a treballar o viatjar fora d’aquests, cosa que ha provocat una encara major precarietat i frustració per a la població refugiada.
Cal assenyalar també que, per millorar la higiene als camps, ACNUR i Oxfam van posar en marxa a Cox’s Bazar l’any 2019 la instal·lació més gran de tractament de residus i aigües fecals mai construïda en un assentament de refugiats. Pot processar els residus que generen 150.000 persones: un total de 40 metres cúbics al dia. Disposar de capacitat per al tractament de grans volums d’aigües residuals i fecals a l’assentament, en lloc d’haver de transportar-los a altres llocs, és un pas importantíssim per a l’eliminació segura i sostenible d’aquestes deixalles en situacions d’emergència. Això facilita la reducció dels riscos per a la salut dels refugiats i les comunitats d’acollida i la probabilitat que es produeixin brots de malalties.
Les autoritats de Bangladesh han intensificat les seves restriccions sobre els mitjans de subsistència, el moviment i l’educació dels refugiats rohingya, segons va afirmar Human Rights Watch l’abril de 2022. Les forces de seguretat han destruït arbitràriament milers de botigues mentre imposaven nous obstacles als viatges dins dels campaments de Cox’s Bazar, negant als rohingya la capacitat de viure lliurement i independentment.
Accés a la salut
Són diversos els problemes de salut derivats de les condicions d’amuntegament i de manca d’higiene. L’any 2018 es van reportar més de 200.000 casos de diarrea aguda als campaments, així com infeccions respiratòries i malalties cutànies com la sarna, totes elles malalties comunes en entorns on el sanejament i la higiene són un repte.
La sarna, concretament, ha crescut molt en els darrers anys. Aquesta malaltia de la pell està en augment entre els refugiats rohingya que viuen en campaments a Cox’s Bazar. El nombre de persones amb sarna que assisteixen als serveis sanitaris de Metges Sense Fronteres (MSF) a Cox’s Bazar és el més alt que han vist en tres anys.
Els casos de sarna que va atendre MSF durant el 2021 van ser més del doble que el 2019, amb 73.000 persones ateses, i les infeccions continuen augmentant el 2022.
Gairebé el 90% de totes les malalties de la pell tractades el primer trimestre de 2022 a les instal·lacions sanitàries d’MSF a Balukhali, Goyalmara, Jamtoli i Kutapalong han estat per sarna. Al voltant del 80% dels pacients tractats han estat nens i adolescents menors de 15 anys.
Pel que fa a la salut mental, L’ACNUR ofereix a Kutupalong un servei de primera acollida: psicòlegs i assessors i assessores amb formació escolten les històries dels refugiats i els ajuden a afrontar les seves experiències.
L’any 2020, desenes d’organitzacions de drets humans van advertir que els rohingya dels camps de refugiats al voltant de Cox’s Bazar, especialment al campament de Kutupalong, eren una de les poblacions més vulnerables del món a la pandèmia de la Covid-19, a causa de la gran densitat de població dels camps, l’amuntegament de presones, el sanejament i nutrició deficients, i les comunicacions i recursos sanitaris extremadament limitats.
Per evitar que la infecció arribés als camps, les autoritats de Bangladesh van restringir encara més les entrades i sortides al camp el març-abril de 2020 i van prohibir tots els viatges. La majoria dels cooperants (80%) van ser rebutjats, deixant només els programes d’alimentació d’emergència i assistència mèdica, reduint o aturant la majoria dels programes l’educació i l’assessorament en salut mental. A més, el govern de Bangladesh va continuar amb l’apagada de les comunicacions d’Internet als camps, malgrat les advertències de les ONG que alertaven que això podria donar lloc a respostes perilloses com la desinformació, la paranoia i el pànic davant la Covid-19, amenaçant la salut pública.
Dones
La vida als camps de Cox Bazar és complicada, sobretot per a les dones. Tot i haver aconseguit creuar la frontera, moltes d’ellessoles al costat dels seus fills i filles, les dones i nenes rohinya s’enfronten a un altre tipus de problemes com la inseguretat, la violència i la seva limitada mobilitat i capacitat de participar i influir en les decisions que es prenen a nivell comunitari.
Segons una enquesta realitzada per Oxfam Intermon l’any 2020, més d’un terç de les dones als camps no sentien que disposaven d’accés segur als punts d’abastament d’aigua, dutxes o latrines.
Oxfam està organitzant la creació de grups de dones i espais oberts a les dones als camps per tal de crear més oportunitats perquè comparteixin les seves experiències, es donin suport mútuament i participin i influeixin en la presa de decisions.
A més, treballen amb comunitats i organitzacions locals per abordar, a través de grups de dones i representacions musicals, qüestions més àmplies com ara el matrimoni precoç, la violència masclista i els rols tradicionals de gènere.
Infància
La protecció i accés a l’educació dels nens i nenes rohingya és un dels reptes més importants, donat que el 55% dels refugiats són menors de 18 anys i el 41% tenen menys d’11 anys.
L’any 2019, ACNUR havia matriculat més de 62.000 infants i ajudat a construir i gestionar 426 aules, 58 clubs d’adolescents i 1.204 centres comunitaris de desenvolupament de la primera infància.
Tanmateix, hi ha mancances importants en les oportunitats educatives als assentaments rohingya que fan que aquests infants estiguin en risc d’exclusió. Aproximadament el 36% dels nens rohingya d’entre 3 i 14 anys segueixen sense accés a l’educació primària, mentre que més del 91% d’entre 15 i 24 anys no assisteixen a centres educatius.
Actors implicats
Oxfam, com altres organitzacions humanitàries, està centrant els seus projectes en millorar la vida de les persones als camps de refugiats. Se centren sobretot en proporcionar millor aigua, sanejament i serveis per al nombre tan elevat i massificat de persones. També realitzen programes per millorar la vida de les dones rohinyes als camps.
Children on the Edge és una organització dels drets de la infància creada per donar suport als nens més marginats del món, que viuen en algunes de les situacions més difícils. Actualment treballen amb més de 16.000 nens a Bangladesh, l’Índia, Uganda, Myanmar i el Líban.
UNICEF proporciona els serveis bàsics com ara aigua, sanejament, assistència sanitària, educació, nutrició, protecció i comunicació.
Col·laboren amb l’ONU en intervencions relacionades amb l’aigua, el sanejament i la higiene per prevenir l’esclat de malalties provocades per l’aigua bruta, com el còlera, la febre tifoide i la disenteria. Proporcionen menjars calents, tractaments per la desnutrició infantil, kits d’emergència i punts d’aigua segurs.
Més informació
Reportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp
Stop ingnoring us: Rohingya refugees demand role in running camps
The Guardian, 5 de febrer de 2020
Els refugiats a Cox’s Bazar es queixen que la comunitat d’ajuda internacional no utilitza la seva experiència i diuen que la manca d’educació corre el risc de crear una “generació perduda”.