Níger sempre ha estat un país de trànsit i es troba en una posició central per a les rutes migratòries de l’Àfrica de l’Oest i central. Es tracta del darrer país al Nord on es permet la lliure circulació d’africans occidentals, per tant a la pràctica ha esdevingut la frontera sud invisible d’Europa, més enllà de la Mediterrània, i una de les més perilloses.

El país és un coll d’ampolla per aquells ciutadans que intenten arribar a Europa i que, o bé són expulsats d’Algèria, on reben tortures i vexacions, o bé tornen de Líbia, on les rutes migratòries estan en mans de traficants i les persones que migren es troben sovint amb situacions extremes de violència o sotmeses a tortura. Moltes altres no ho poden explicar: segons l’Organització per a les Migracions, el desert del Sàhara duplica la quantitat de morts i desaparicions de la Mediterrània, tot i que aquestes xifres són aproximades i segurament siguin més elevades.

Cal sumar aquí el paper de la Unió Europea, que tal i com explica el documental “Tombes de sorra” al 30 minuts (TV3), té l’estratègia de tancar les portes d’Europa cada vegada més lluny, pagant a països tercers perquè aturin la migració. Ho fa a través de tres instruments: mitjançant entrenament i finançament militar per segellar les fronteres i augmentar els controls en carreteres; condicionant la cooperació al desenvolupament al fre migratori i potenciant els retorns, sobretot a través de polèmics programes que afavoreixen la tornada a casa després de deportacions forçades.

A tot això cal sumar que Níger és el país menys desenvolupat del món segons l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), és a dir, és el que té la pitjor qualitat de vida. A més, té unes estructures de protecció febles i uns serveis bàsics ineficients per a la seva població, la majoria dels quals es troben en zones rurals, i, per tant, no té la capacitat i els mitjans per respondre a crisis de desplaçaments migratoris.

A més d’aquesta situació migratòria del país en la ruta cap a la Mediterrània, a l’Est també es viu una altra crisi: la regió de Diffa, al sud-est del país, fronterera amb Nigèria, ha viscut darrerament nombroses incursions i atacs de grups de Boko Haram, un dels grups extremistes islàmics més sanguinaris del món provocant nombrosos moviments de poblacions. Més de 3,4 milions de persones han estat desplaçades en la zona de la conca del llac Txad des de 2014, incloent-hi 2,7 milions de desplaçats interns al nord-est de Nigèria, més de 684.000 persones desplaçades internes al Camerun, el Txad i el Níger, i més de 294.000 persones refugiades als quatre països. A més, la violència al nord-oest de Nigèria va obligar 23.000 persones a refugiar-se a Níger en només un mes, l’abril de 2020.

És per això que el Govern va decidir crear el campament Sayam Forage el 29 de desembre de 2014: per oferir protecció i assistència a aquestes persones refugiades, principalment nigerianes. Situat a 45 quilòmetres de la frontera, el campament té una superfície total de 113 hectàrees i una capacitat prevista de 20.000 persones, tot i que les darreres dades d’ACNUR indiquen una sobrepoblació, arribant als 31.000 habitants, dels quals un 53% són dones i un 47% homes. En total, un 85% del camp està format per dones i infants menors de 18 anys. La grandària mitjana d’una família és de 7 membres.