Camp de Za’atari, Jordània
Mapa
El campament i els conflictes vinculats
Des de l’esclat de la guerra a Síria el març de 2011, Jordània ha rebut una enorme afluència de persones refugiades sirianes. 3,9 milions de refugiats i refugiades han fugit de Síria a països veïns, d’aquestes, més de 627.000 han acabat allotjant-se a Jordània. Així, la població refugiada siriana representa gairebé el 7% dels i les habitants de Jordània, la qual cosa exerceix una pressió immensa sobre els recursos del país en un dels períodes econòmics més difícils de la seva història.
Tot i que la majoria de persones refugiades sirianes a Jordània viuen en comunitats d’acollida, el país és ara la llar d’un dels camps més grans del món, el Camp de Za’atari. Aquest camp va obrir per primera vegada el 2012, a menys de 10 milles de la frontera nord del país amb Síria, i avui acull més de 80.000 refugiats i refugiades sirianes, que viuen en fileres de refugis prefabricats.
Des de l’any 2012, el camp, dividit en 12 districtes, ha passat de constar d’un grapat de tendes de campanya a ser una ciutat semipermanent. En el seu moment més àlgid, Za’atari va acollir al voltant de 150.000 persones refugiades sirianes, convertint-se així en la quarta ciutat més gran de Jordània.
La majoria de les famílies sirianes depenen de l’ajuda humanitària per cobrir les seves necessitats diàries. Abans de la pandèmia, ja vivien en situacions extremadament precàries, però actualment la situació és encara més complicada: el 86% de persones refugiades sirianes que viuen fora dels campaments a Jordània viuen per sota del llindar de pobresa.
Segons les darreres dades d’ACNUR de gener de 2022, el Camp de Za’atari compta amb 80.434 persones refugiades. D’aquestes, el 55,14% són menors de 18 anys, i el 18,33% són criatures de menys de 5 anys.
País o territori d'origen de les persones del camp
Els refugiats i refugiades del Camp de Za’atari provenen de Síria. Concretament, segons dades d’ACNUR de 2022, provenen principalment de la regió de Dara’a (80%), al sud del país, on van començar les manifestacions contra el govern d’Al Asad, però també del Damasc Rural (14%), una governació fonamentalment agrícola que envolta la capital siriana.
La vida al camp
Al camp de Za’atari, hi ha més de 26.000 refugis prefabricats, cadascun amb una latrina i una cuina per garantir la privacitat. L’ACNUR és responsable de coordinar l’assistència en els refugis i les millores de la infraestructura i les obres per garantir un accés equitatiu i adequat de l’habitatge. Quan van arribar les primeres persones refugiades al camp vivien en tendes, però el clima del desert és molt extrem i el fred, les inundacions i les altres temperatures, a l’estiu, eren freqüents. El canvi als refugis prefabricats va suposar un salt qualitatiu, dins la precarietat que suposa viure en un campament de persones refugiades.
En un dels països més àrids del món, el subministrament d’aigua potable per a tothom, també als camps de persones refugiades, és un gran desafiament. Organitzacions com UNICEF i Intermon Oxfam treballen per millorar l’abastiment d’aigua als pobles propers a Za’atari, cosa que beneficia tant els refugiats i refugiades sirianes i com les comunitats d’acollida. Un exemple d’això és el cas de Mafraq, la ciutat més propera a Za’atari, on els i les residents tenen aigua corrent només durant unes 10 hores a la setmana. L’especialista en Aigua, Sanejament i Higiene d’UNICEF, Saeed Hameed, afirma que la feina que s’està duent a terme a Mafraq per ampliar una canonada beneficiarà 25.000 persones refugiades sirianes i residents locals.
Més enllà de l’ajuda humanitària que es rep des d’organitzacions internacionals, la població refugiada resident al camp ha creat petits comerços que els ajuden a sobreviure. Al camp es poden trobar dos carrers plens de negocis com ferreteries, barberies, botigues de roba, de verdures, etc.
Accés a la salut
Des de l’inici de la guerra a Síria, l’OMS, en col·laboració amb altres organitzacions sanitàries, ha treballat per alleujar el patiment de moltes persones refugiades a Za’atari. El conflicte ha deixat la població siriana amb una necessitat desesperada de suport físic i psicològic. Al Camp de Za’atari es pateixen tant afeccions cròniques com agudes com: diabetis, hipertensió, infeccions de les vies altes, diarrea i fractures. També tenen necessitats de serveis de salut de promoció i preventiva, salut reproductiva i necessitats de salut mental. Tots aquests problemes s’han d’abordar amb eficàcia.
Al campament de Za’atari hi ha gent gran amb problemes respiratoris i de mobilitat, altres amb malalties cròniques com malalties renals o problemes cardíacs que necessiten cures i medicació a llarg termini per mantenir-se amb vida. Els infants esdevenen un col·lectiu vulnerable i tenen el risc de contraure malalties infeccioses com el xarampió o la varicel·la que, si no es tracten, poden arribar a ser ràpidament perilloses i fins i tot mortals.
La població refugiada siriana que viu a les zones urbanes de Jordània també s’enfronta a barreres procedimentals per accedir als serveis públics, inclosa la sanitat. Per fer-ho, han de tenir un certificat de sol·licitants d’asil de l’ACNUR i una targeta del Ministeri de l’Interior.
Dones
Tot i conformar aproximadament la meitat dels residents del camp i ser al capdavant d’1 de cada 3 llars, la participació econòmica de les dones a Za’atari és extremadament baixa. De les més de 13.220 persones refugiades que tenen permisos de treball en vigor, només el 20% són dones.
Alguns projectes busquen promoure l’empoderament de les dones del campament. Per exemple, Oxfam ha iniciat el projecte “Lel-haya” (per a la vida) a Za’atari per reforçar les capacitats de les dones refugiades sirianes.
Actors implicats
Actualment, Oxfam treballa a 3 districtes de Za’atari i presta assistència al voltant de 21.000 persones del camp i a més de 35.000 refugiats i refugiades més a tota Jordània. S’enfoquen en promoure i materialitzar solucions més sostenibles que satisfacin les necessitats tant dels i les residents del camp com de la comunitat local, cada vegada més vulnerable. Les àrees clau dels seus programes són l’ocupació, l’aigua i la gestió de residus, sempre amb l’enfocament de la igualtat de gènere a l’epicentre.
UNICEF treballa a Jordània des de 1952 per promoure i protegir els drets de nens i nenes. L’any 2013, i després de l’esclat de la guerra siriana, UNICEF va augmentar significativament els programes al país per respondre als reptes als quals s’enfronten tant els infants refugiats com les comunitats on viuen.
Més informació
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els assentaments
Amnistia Internacional, 2016
Vivir en los márgenes. Personas refugiadas sirias en Jordania luchan por acceder a servicios de salut
L’informe detalla com més de 117.000 persones refugiades sirianes viuen a tres camps on tenen accés a programes de remuneració a canvi de treball, educació, serveis de salut, aigua i menjar proporcionats per l'ONU i per organitzacions nacionals i internacionals.
DescarregarReportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp
El camp de refugiats de Zaatari de Jordània des de l’aire
BBC News, 4 de febrer de 2017
Molts dels que es van veure obligats a abandonar les seves llars durant el conflicte sirià s’han refugiat als països veïns, i 80.000 d’ells viuen ara en un tros de tres milles quadrades del desert de Jordània, seu de l’extens camp de refugiats de Zaatari. L’aleshores corresponsal internacional Lyse Doucet informa des de Jordània sobre l’escala de la crisi des d’un helicòpter sobrevolant el camp.