Centres de detenció de Líbia
Mapa
Centres de detenció i conflictes vinculats
Abans de la Guerra de Líbia, que va començar l’any 2011 i que va acabar amb la derrota i mort de Mu’ammar al-Gaddafi, Líbia ja era un país de destinació i trànsit de persones refugiades i migrants. Però la darrera dècada, Líbia s’ha tornat un lloc molt més perillós i insegur per aquestes persones en trànsit.
Tant actors estatals com no estatals sotmeten a les persones que fan la ruta migratòria cap a Europa a una sèrie de violacions i abusos. Des de la creació del Directorate of Combatting Illegal Migration (DCIM) sota el Ministeri de l’Interior de Líbia el 2012, han sorgit una sèrie de centres de detenció (alguns han tancat i altres han reobert i és complicat determinar el número exacte).
Des de la creació dels centres de detenció, Nacions Unides, Amnistia Internacional, UNICEF i altres organitzacions humanitàries han denunciat les violacions de drets humans comeses contra la població refugiada i migrant detinguda en aquests centres. Vulneracions que inclouen: detenció arbitrària indefinida en condicions cruels i inhumanes, tortura i altres maltractaments, ús il·legal de la força i treball forçós i explotació.
Malgrat que hi ha un historial documentat de terribles abusos comesos amb impunitat durant més d’un decenni, les institucions i els Estats europeus continuen donant suport material i aplicant polítiques migratòries que permeten a la guàrdia costanera líbia interceptar homes,
dones, nens i nenes que tracten de fugir a la recerca de seguretat creuant la Mediterrània. Entre gener i juny del 2021, els guardacostes libis van interceptar al voltant de 15.000 persones al mar i les van tornar a Líbia (més que en tot l’any 2020), en el que descriuen com a missions de “salvament”. En tornar al país, són traslladades als centres de detenció abusius on pateixen, de nou, més violència.
Diana Eltahawy, directora adjunta d’Amnistia Internacional per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, va afirmar en un informe de 2021 que “tota la xarxa de centres libis de detenció de persones migrants està podrida fins a la medul·la i ha de ser desmantellada”. I afegia que “Les autoritats líbies han de tancar immediatament totes les instal·lacions de detenció migratòries i deixar de detenir persones de manera arbitrària”.
Composició dels centres de detenció
En total al país, el Displacement Tracking Matrix (DTM) de l’International Organization for Migration (IOM) va comptabilitzar el novembre de 2021 un total de 621.007 persones migrants de més de 43 nacionalitats en un centenar de municipis al país. D’aquests el 87% són homes i el 13% són dones.
Segons dades d’octubre de 2021, s’estima que hi ha 3.974 persones en centres de detenció a Trípoli, 206 infants i 688 dones.
País o territori d'origen de les persones als centres de detenció
Segons les darreres dades de l’informe de l’International Organization for Migration (IOM) de novembre de 2021, l’origen de més de la meitat dels migrants a Líbia són països l’Àfrica subsahariana (56%), més d’un terç són del nord d’Àfrica (35%) i una minoria són de l’Orient Mitjà (5%) i Àsia (4%).
La majoria de la població migrant prové dels països veïns a Líbia: Níger (24%), Egipte (17%), Sudan (15%) i Txad (13%).
La vida als centres de detenció
Les persones detingudes als centres del DCIM aguanten violències i humiliacions constants. Per exemple, alguns dels migrants detinguts afirmen que els guàrdies no els donen prou menjar ni aigua apta per al consum, i que havien d’orinar i defecar dins dels hangars on estaven tancades. Una detinguda a Al-Mabani va dir a Amnistia Internacional que ella i els seus fills estaven bevent aigua del vàter.
Les condicions de vida en aquests centres de detenció són cruels i inhumanes, i estan caracteritzades per l’amuntegament, la negació d’atenció de la salut i la manca d’higiene i alimentació suficient.
Les persones refugiades denuncien un amuntegament catastròfic i cel·les poc higièniques, sense accés a l’exterior, ni aire fresc ni llum solar. També denuncien la manca d’accés a trucades telefòniques o a comunicar-se amb organitzacions humanitàries.
Un altre dels problemes és que els centres de detenció han estat rebent un nombre de persones molt més gran que la seva capacitat. El centre de detenció més gran de Líbia, “Al Mabani”, acull més de 5.000 persones, quatre vegades la seva capacitat oficial.
Accés a la salut
Més de tres quartes parts dels migrants entrevistats per DTM Líbia a l’octubre i novembre (78%) va informar de tenir accés limitat o nul als serveis sanitaris, inclosos els serveis d’emergència.
També moltes persones migrants van denunciar no tenir accés a una atenció mèdica adequada, inclosa aquella indicada per a les lesions patides com a resultat de la tortura o per a malalties infeccioses prevalents en entorns de presó, com és la sarna i la tuberculosi.
L’amuntegament i el sanejament deficient als centres de detenció faciliten la propagació de malalties infeccioses, inclosa la Covid-19.
L’any 2021 les autoritats líbies no van facilitar suficients vacunes, ni programes de sensibilització ni protecció especial als grups de risc. Les persones migrants, refugiades i internament desplaçades van trobar obstacles per accedir a la vacuna a causa del nepotisme i la discriminació, i les milícies i els grups armats no van vacunar els qui estaven
sota la seva custòdia. En acabar l’any, només el 12% de la ciutadania líbia i menys de l’1% de les persones estrangeres estaven vacunades amb la pauta completa.
Dones
Les dones i nenes refugiades i migrants detingudes arbitràriament als centres de detenció del DCIM després d’una intercepció al mar, s’enfronten a abusos sexuals i altres violències de gènere. Segons informacions d’Amnistia Internacional, només al centre de detenció de Tariq al-Sikka hi treballen guàrdies dones. Això incrementa l’exposició de les dones a la violència sexual.
Sis dones detingudes al centre de Shara’ al-Zawiyaque que van ser entrevistades per a un informe d’Amnistia Internacional van descriure que entre gener i maig de 2021, els guàrdies del centre les van violar o coaccionar a tenir relacions sexuals amb ells a canvi del seu alliberament o que els facilitessin elements essencials com ara aigua neta.
Altres homes, dones i nens també van denunciar haver estat sotmesos a humiliació i abusos sexuals, entre ells escorcolls invasius i violents quan arribaven al centre de detenció d’Al-Mabani.
Infants
Els infants migrants que arriben a Libia són molt vulnerables a patir detencions arbitràries i violacions de drets humans.
Més de 1.000 nens i nenes migrants i refugiats a Líbia són menors sense un adult que els acompanyi. Segons UNICEF, de gener a octubre de 2021, 917 infants (283 nenes, 634 nens) van ser interceptats al mar i retornats a Líbia, on la majoria van ser objecte de detenció arbitrària.
Tal com denuncia UNICEF, dins dels centres de detenció gestionats pel DCIM, els infants sovint comparteixen, amuntegats, cel·les amb adults, exposant-los a riscos de protecció com ara violència, maltractaments, treballs forçats, desnutrició aguda, infecció per malaltia i manca d’accés als serveis bàsics.
Actors implicats
L’organització humanitària fa informes d’anàlisi i campanyes d’incidència i defensa, entre d’altres, els drets de les persones migrants, sol·licitants d’asil, refugiades, desplaçades o víctimes de tràfic. També la població civil en els conflictes armats.
D’acord amb els compromisos bàsics per a la infància en acció humanitària (CCC), la resposta d’UNICEF a la situació es dedica a la prestació de protecció immediata per salvar vides, aigua, sanejament i higiene i suport nutricional a la població afectada, amb atenció a nens i dones. L’organització demana també l’alliberament immediat de tots els nens i nenes als centres de detenció de Líbia.
Més informació
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els assentaments
Informe d’Amnistia Internacional, Juny de 2021
No one will look for you
La nova investigació revela com des de finals del 2020, les autoritats líbies han legitimat llocs informals de captivitat amb històries d'abús contra les persones refugiades i migrants integrant-los a la infraestructura oficial de detenció migratòria. Amnistia investiga les experiències d'homes, dones i nens desembarcats a Líbia els anys 2020 i 2021,
i entrevista 53 refugiats i migrants, 49 dels quals havien intentat creuar el mar Mediterrani com a mínim una vegada abans de ser retornats a Líbia, i tots ells havien estat detinguts i portats a centres de detenció.
DescarregarReportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp
Les presons secretes que mantenen els migrants fora d’Europa
The New Yorker, especial interactiu d’Ian Urbina, 28 de novembre de 2021
Cansada dels migrants que arriben d’Àfrica, la Unió Europea ha creat un sistema d’immigració a l’ombra a partir del qual els captura abans que arribin a les seves costes i els envia als brutals centres de detenció de Líbia dirigits per milícies.