El camp de persones refugiades d’Arbat és un dels 9 camps situats al Kurdistan iraquià (KRI) o Kurdistan del Sud, un territori autònom kurd sota l’administració del Govern Regional del Kurdistan que es troba al nord de la República de l’Iraq. Aquesta regió està dividida en tres “Governacions” (Parêzge): Duhok, Erbil i Sulaymaniyah. En aquesta tercera governació està el camp permanent d’Arbat, que està gestionat per l’ACNUR.

Arbat es va crear l’agost de 2013 per donar resposta fonamentalment a l’acollida de refugiats i refugiades provinents de Síria, on havia esclatat la guerra l’any 2011. Està a 20 km a l’est de Sulaimaniyah, la segona ciutat més gran de la regió.

En total, les darreres dades d’ACNUR de 2022 xifren en 9.660 les persones al camp d’Arbat. D’aquestes, el 50,3% són homes i el 49,7%, dones. La població del camp és també molt jove: els menors de 18 anys constitueixen més de la meitat del total (51,3%).

Actualment, hi ha 1.984 cases amb unes 2.400 famílies. Això demostra que el nombre d’habitatge és insuficient i que moltes estan habitades per més de dues o tres famílies, tal i com confirmen residents al propi camp.

L’Iraq, en particular la regió del KRI, s’ha convertit en un punt d’acollida d’una gran població de persones refugiades, després de dècades de conflictes regionals i interns. Aquesta situació, agreujada per les activitats d’Estat Islàmic, la guerra civil a Síria i les turbulències polítiques a països pròxims com l’Iran, Turquia i el Iemen, ha donat lloc a la major crisi de persones desplaçades de la història a la regió.

Iraq acull, segons dades de 2022 d’ACNUR, 285.000 persones refugiades, de les quals el 89% provenen de Síria. Pràcticament tota la població refugiada siriana  (el 99%) està situada en aquesta regió del Kurdistan iraquià. De tots aquests, gairebé el 40% resideix en els 9 camps de la regió i la resta, en zones urbanes.

Les autoritats locals afronten l’acollida de la població refugiada en un clima polític i econòmic ja difícil. El país és depenent del petroli, i a causa de la desacceleració econòmica derivada de la caiguda del preu del petroli hi ha hagut afectacions en les oportunitats de subsistència tant de les persones refugiades iraquianes com sirianes i la prestació de serveis públics. També han augmentat els preus d’aliments bàsics com el pa o l’oli. Els recursos financers i de subsistència limitats i la destrucció d’infraestructures crítiques després de la guerra d’Iraq han posat una pressió addicional sobre les comunitats d’acollida. 

Moltes de les persones refugiades, especialment les que viuen als camps, denuncien necessitats importants d’alimentació, salut i higiene. Es calcula que unes 207.000 persones refugiades i desplaçades internes necessiten ajuda humanitària actualment a les tres governacions del Kurdistan iraquià.

Cal assenyalar que l’Iraq no té marcs legals per a la protecció de la població refugiada que els permetin obtenir drets de residència i altres beneficis. Organitzacions demanen al govern iraquià que s’adhereixi a la Convenció de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats i el seu protocol de 1967 i que estableixi polítiques i lleis integrals per garantir els drets al treball, l’educació, la salut i altres formes de protecció.