Camp d’Arbat, Kurdistan

Mapa

El campament i els conflictes vinculats

El camp de persones refugiades d’Arbat és un dels 9 camps situats al Kurdistan iraquià (KRI) o Kurdistan del Sud, un territori autònom kurd sota l’administració del Govern Regional del Kurdistan que es troba al nord de la República de l’Iraq. Aquesta regió està dividida en tres “Governacions” (Parêzge): Duhok, Erbil i Sulaymaniyah. En aquesta tercera governació està el camp permanent d’Arbat, que està gestionat per l’ACNUR.

Arbat es va crear l’agost de 2013 per donar resposta fonamentalment a l’acollida de refugiats i refugiades provinents de Síria, on havia esclatat la guerra l’any 2011. Està a 20 km a l’est de Sulaimaniyah, la segona ciutat més gran de la regió.

En total, les darreres dades d’ACNUR de 2022 xifren en 9.660 les persones al camp d’Arbat. D’aquestes, el 50,3% són homes i el 49,7%, dones. La població del camp és també molt jove: els menors de 18 anys constitueixen més de la meitat del total (51,3%).

Actualment, hi ha 1.984 cases amb unes 2.400 famílies. Això demostra que el nombre d’habitatge és insuficient i que moltes estan habitades per més de dues o tres famílies, tal i com confirmen residents al propi camp.

L’Iraq, en particular la regió del KRI, s’ha convertit en un punt d’acollida d’una gran població de persones refugiades, després de dècades de conflictes regionals i interns. Aquesta situació, agreujada per les activitats d’Estat Islàmic, la guerra civil a Síria i les turbulències polítiques a països pròxims com l’Iran, Turquia i el Iemen, ha donat lloc a la major crisi de persones desplaçades de la història a la regió.

Iraq acull, segons dades de 2022 d’ACNUR, 285.000 persones refugiades, de les quals el 89% provenen de Síria. Pràcticament tota la població refugiada siriana  (el 99%) està situada en aquesta regió del Kurdistan iraquià. De tots aquests, gairebé el 40% resideix en els 9 camps de la regió i la resta, en zones urbanes.

Les autoritats locals afronten l’acollida de la població refugiada en un clima polític i econòmic ja difícil. El país és depenent del petroli, i a causa de la desacceleració econòmica derivada de la caiguda del preu del petroli hi ha hagut afectacions en les oportunitats de subsistència tant de les persones refugiades iraquianes com sirianes i la prestació de serveis públics. També han augmentat els preus d’aliments bàsics com el pa o l’oli. Els recursos financers i de subsistència limitats i la destrucció d’infraestructures crítiques després de la guerra d’Iraq han posat una pressió addicional sobre les comunitats d’acollida. 

Moltes de les persones refugiades, especialment les que viuen als camps, denuncien necessitats importants d’alimentació, salut i higiene. Es calcula que unes 207.000 persones refugiades i desplaçades internes necessiten ajuda humanitària actualment a les tres governacions del Kurdistan iraquià.

Cal assenyalar que l’Iraq no té marcs legals per a la protecció de la població refugiada que els permetin obtenir drets de residència i altres beneficis. Organitzacions demanen al govern iraquià que s’adhereixi a la Convenció de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats i el seu protocol de 1967 i que estableixi polítiques i lleis integrals per garantir els drets al treball, l’educació, la salut i altres formes de protecció.

País o territori d'origen de les persones del camp

Dins del camp, la gran majoria de famílies provenen de Síria, especialment de la zona kurda de Rojava, i en un inici sobretot de la ciutat fronterera a Síria de Qamishli. Ara la majoria són kurds de les regions de Hasakah i Alep. Però també hi ha gent d’altres punts de Síria: Damasc, Raqqa, Derkahamko, Qahtania, Amuda, Ras al-Ain, Derbasiya, Afrin, Kobane…

Cal sumar que, a la zona del Kurdistan iraquià, hi ha també aproximadament un 60% de les persones desplaçades internes d’altres punts de l’Iraq: un total d’1,8 milions.

La vida al camp

El camp constava en un inici només de tendes de campanya proporcionades per ACNUR, i les famílies refugiades van haver de finançar pel seu compte la construcció de les cases amb els seus estalvis, arribant a gastar entre 10.000 i 20.000 euros. La situació econòmica és molt complicada a causa de la pujada continuada dels preus, que afecta directament productes bàsics com el pa, l’oli o l’arròs. 

L’accés a l’ocupació i les oportunitats de subsistència continua sent una de les principals necessitats per les persones refugiades de Síria. Hi ha molt poques feines a fer tant a les zones urbanes pròximes com dins del campament.

Pel que fa als aliments, el Programa Mundial d’Aliments de Nacions Unides distribueix 24.000 dínars iraquians (15 euros) per persona i mes. Aquesta quantitat no inclou tothom que viu dins del campament: aquesta subvenció mensual es distribueix només a les famílies més necessitades.

Hi ha també escassetat d’aigua al camp, ja que la zona pateix sequera.

Accés a la salut

L’ONG Emergency, encarregada de construir i renovar equipaments mèdics en zones de guerra, va construir dues clíniques al camp d’Arbat, una per població refugiada siriana i l’altre per persones desplaçades internes iraquianes. Les dues ofereixen atenció ginecològica i obstètrica a les dones; un programa d’immunització; i un servei de seguiment de nutrició/creixement per a menors de cinc anys. Aquests serveis continuen sota la gestió de les administracions locals.

La higiene a l’interior del camp d’Arbat, segons fonts internes, ha empitjorat des de fa uns mesos a causa de la crisi financera a la província del Kurdistan iraquià, que va provocar la suspensió de les empreses de neteja per no pagar els sous mensuals dels empleats, segons expliquen fonts de dins del camp.

Pel que fa a la salut mental, habitants que viuen a Arbat denuncien que les organitzacions locals o la direcció del campament no inverteixen recursos per oferir un servei psicològic: moltes famílies travessen constantment crisis per problemes derivats de traumes de la guerra i per les situacions de precarietat i pobresa.

Per altra banda, l’arribada de la Covid-19 ha agreujat encara més la situació de la població refugiada, que ha patit restriccions de moviment i confinament, provocant una desacceleració econòmica que ha afectat negativament la seguretat alimentària.

El Ministeri de Planificació i el Ministeri de Treball i Afers Socials del Govern Regional del Kurdistan ha engegat el març de 2022 amb el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), el Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides (PMA) i l’Organització Internacional del Treball (OIT) un nou programa per reformar el sistema de protecció social i l’eficàcia de la seva resposta davant els xocs socioeconòmics derivats de la  pandèmia de la Covid-19. Aquest projecte, finançat per la Unió Europea, pretén millorar el suport a l’Iraq per construir un sistema de protecció social sostenible i més inclusiu per a les famílies necessitades.

Dones

Un informe d’ONU Dones de 2017-2018, basat en un estudi fet a 500 dones de Síria refugiades que vivien al Kurdistan iraquià, apuntava les següents dades:

  • El 82% de les dones van declarar la inseguretat econòmica com a principal preocupació. Mentre que el 25% va expressar el seu desig de treballar, només el 4% de les dones tenia accés a qualsevol forma de feina.
  • El 70% de les dones va assegurar que les dones refugiades sirianes podrien ser líders comunitàries i el 79% creia que els homes ho acceptarien. Però només el 0,4% de les dones han pres aquest paper a la seva comunitat des de l’inici de la guerra a Síria.
  • El 6% de les dones havien cursat un grau universitari, 18% havien fet batxillerat o educació superior, 48% tenien l’educació primària i l’11% eren analfabetes.
  • El 19% de les dones va dir que la violència masclista havia augmentat des de l’inici de la guerra a Síria. Als camps, aquesta xifra pujava al 78%.
  • Només un 21% de les dones coneixia els serveis de prevenció i resposta contra la violència masclista, i un 3% hi havia accedit.

Infància

Aproximadament la meitat de les persones desplaçades a l’Iraq són infants. Han estat especialment vulnerables a la violència, el matrimoni precoç forçat, el reclutament en grups armats, l’explotació i l’angoixa psicològica. El novembre de 2018, s’estima que 2,1 milions de nens estaven en greu risc de no poder accedir als serveis essencials per manca de documentació civil i gairebé 2,6 milions no anaven a l’escola.

Al camp d’Arbat, la manca de serveis i espais adequats per a la gran quantitat de nens i nenes ha provocat que aquests estiguin pels carrers i siguin més vulnerables a les malalties.

A més, l’ensenyament ha estat suspès durant diverses mesos a causa de la crisi financera de la regió, que ha provocat el tancament d’escoles i vagues de professorat per l’impagament de salaris. Això ha generat danys psicològics als infants.

Hi ha famílies amb ingressos molt limitats a causa d’aquestes situacions de vida difícils, i testimonis del camp asseguren que això impacta en la salut física i psicològica dels menors.

Actors implicats

ACNUR gestiona el camp d’Arbat. A la regió, també lidera, conjuntament amb el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el Pla Regional de Refugiats i Resiliència per a la crisi de Síria, coordinant el treball de més de 270 organitzacions a Egipte, Iraq, Jordània, Líban i Turquia.

UPP treballa des de la frontera iraquiano-síria des de l’inici de la guerra a Síria l’any 2011, acollint i ajudant les persones que fugen de la guerra, distribuint productes de primera necessitat i, a partir de finals de 2012, llançant un programa especial a llarg termini de suport psicosocial per a la població refugiada a alguns dels camps.

UNICEF treballa a l’Iraq per salvar les vides dels infants, defensar els seus drets i ajudar-los a desenvolupar el seu potencial. Els informes de situació que fa l’entitat són la principal eina d’informació per supervisar la resposta humanitària. Proporcionen una actualització de la situació i les necessitats dels infants, així com informació sobre la resposta i els requisits de finançament de l’organització.

Projectes vinculats del Fons Català

Enfortiment de la joventut mitjançant el suport a xarxes de societat civil organitzada i promoció d’alternatives a la violència (3688)

Saber-ne més

Suport a un centre comunitari polivalent per incrementar oportunitats dignes per a refugiats kurds al camp d’Arbat (3446)

Saber-ne més

Més informació

Informes de vulneració de drets humans o anàlisi relacionats amb el camp

Informe del Projecte RESPOND, Març 2021

Refugees in Iraq: Access to work and stable livelihoods

Aquest informe assenyala que el marc legal iraquià és “molt inadequat” per abordar els problemes de les persones refugiades. El document explica també que les discrepàncies en la llei i la pràctica entre el govern federal i el govern regional del Kurdistan de l'Iraq ha tingut un gran impacte en l'estabilitat psicològica, de subsistència i de vida dels refugiats. 

L’informe forma part del projecte europeu RESPOND, en què 14 organitzacions de diversos països analitzen les polítiques que hi ha en els diferents nivells de governança en 11 països en l’àmbit de les migracions i la integració, amb les seves contradiccions, encerts i deficiències.

Saber-ne més

Informe dONU Dones, 2017-2018

UNPACKING GENDERED REALITIES IN DISPLACEMENT: The status of Syrian refugee women in Iraq

Aquest informe pretén oferir una anàlisi i comprensió més detallada de la vida de les refugiades sirianes dones que viuen en situació de desplaçament a la regió kurda de l'Iraq. Destaca les múltiples dimensions de les opressions que les travessen (pobresa, inestabilitat, violències, aïllament…), que ha fet que s’incrementin els seus problemes de salut física i mental.

Descarregar

Reportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp

  • Kurds sirians dins del camp de refugiats del Kurdistan iraquià

Vídeoreportatge BBC, octubre 2013

Aquest vídeoreportatge de la BBC mostra com eren els primers camps de refugiats al Kurdistan iraquià, amb tendes, quan es van crear els camps. El periodista parla amb homes, dones i criatures refugiades que es preparen per l’hivern mentre esperen que s’acabi la guerra per poder tornar a les seves cases.

Aquest reportatge a Swissinfo explica la història de Gardenya FM, un projecte de ràdio comunitària al camp d’Arbat en què participen els mateixos refugiats i que vol mantenir els llaços entre els refugiats al Kurdistan iraquià i les seves famílies a Síria.

* Col·laboració en l’elaboració de la fitxa amb residents al camp d’Arbat des de fa 8-9 anys.