Tenerife – Macrocampament Las Raíces

Mapa

El campament i els conflictes vinculats

El Centre d’Acollida Temporal d’Estrangers Las Raíces és un macrocampament situat a La Laguna, Tenerife, per allotjar persones migrants que han fet la ruta migratòria principalment des de l’Àfrica Occidental i s’han quedat bloquejades a les illes. Segons Frontex, l’any 2021 van arribar a Canàries unes 22.500 persones migrants creuant l’oceà per la ruta canària des de l’Àfrica.

Las Raíces és el recurs d’emergència per a persones migrants amb més capacitat de les Canàries. Va ser engegat pel Ministeri espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions el mes de febrer de 2021 en el marc del “Pla Canàries”, que preveia establir 7.000 places d’acollida d’emergència en grans centres o macrocampaments, principalment habilitant instal·lacions militars, algunes en estat ruïnós, que estaven en desús. El pla preveia que, després de les obres de renovació, 6.450 de les 7.000 places fossin d’ús permanent. Es va instal·lar en el lloc d’una antiga caserna militar, en una zona freda, humida i boscosa de La Laguna, poblada d’eucaliptus, a uns 1000 metres d’altitud. L’altre campament instal·lat al municipi de La Laguna és Las Canteras, gestionat per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Les instal·lacions de Las Raíces tenen capacitat per a 2400 persones en total, però s’hi han arribat a allotjar unes 2000. Segons dades d’Accem, l’organització contractada per gestionar el recinte, al maig de 2021 hi convivien unes 800 persones.

Des de la seva obertura, hi ha hagut abundants queixes dels residents sobre les condicions de vida al centre, el fred i la mala qualitat de l’alimentació. També s’han produït diversos enfrontaments i episodis violents entre els seus habitants degut a aquestes tensions (desenvolupat al punt 2). Això ha propiciat que desenes de persones hagin abandonat el macrocampament per instal·lar-se en assentaments informals en les immediacions. Allunyat de qualsevol nucli urbà, no compta amb un sistema de transport públic de manera que les persones migrants han de desplaçar-se a peu pels vorals d’una carretera propera amb força trànsit.

Les organitzacions de drets humans denuncien aquests tipus de macrocampaments per les seves males condicions, que afecten la salut física i mental d’aquells que hi viuen i són frustrants per a les persones migrants, que veuen bloquejat el seu procés migratori. Denuncien que les illes es converteixen en grans presons a cel obert per a migrants, un model que tendeix a cronificar-se i que ja s’ha vist fallit en altres casos com Lesbos o Lampedusa.  

Las Raíces havia de ser clausurat el febrer de 2022, però a inicis d’abril continua obert. Fonts oficials de la Delegació del Govern canari apunten que «de moment» continuarà operatiu.

L’ONG Caminando Fronteras, experta en migracions a la frontera sud europea, ha comptabilitzat en el seu informe Monitoreig del Dret a la Vida a la frontera occideental euroafricana 2021 que l’any 2021 4.400 persones van morir en les rutes marítimes d’accés a l’Estat espanyol. D’aquestes, la ruta des de les costes atlàntiques de l’Àfrica nord-occidental cap a les illes Canàries va ser la més mortífera de totes: es va cobrar la vida de 4.016 persones en un total de 214 naufragis. Són les pitjors dades més elevades de la història en aquesta ruta. I malgrat això, encara avui se segueix sense establir vies legals i segures complementàries per poder accedir a l’Estat espanyol.

País o territori d'origen de les persones del camp

La gran majoria de persones que es troben a Las Raíces provenen de països de l’Àfrica Occidental: Senegal, Marroc, Mali, Gambia i Guinea Conakry.

Des de Las Raíces, les persones migrades que poden, marxen cap a l’Estat espanyol (Catalunya, Andalusia; Madrid, Asturies…) i des d’allà, principalment cap a França.

La vida del camp

Des de l’obertura del campament el febrer de 2021, els seus habitants i les organitzacions de drets humans han denunciat que pateixen unes pèssimes condicions. D’una banda, el fred i la pluja fa que les carpes, que són de plàstic i d’una qualitat mínima, s’inundin i s’omplin de fang per dins. La manca de manteniment de les instal·lacions fa també que les condicions siguin insalubres i tampoc se’ls facilita mantes, material d’abric ni roba adequada.

La mala qualitat del menjar a Las Raíces, gestionat per una empresa de càtering externa, ha estat una de les principals queixes de les persones migrants i segons reconeix Accem, que gestiona els serveis del campament, un dels principals motius de revoltes i xocs en la convivència dins el centre. Es formen llargues cues tres vegades al dia per recollir el menjar que van molt lentes i les racions que reben són molt escasses.

S’han donat diversos enfrontaments entre usuaris de Las Raíces. A l’abril de 2021, es van produir uns incidents que van motivar que entrés la Policia Nacional al recinte. L’altercat es va saldar amb deu persones ferides, tres portades  al’hospital en ambulància i vuit detinguts. Accem va decidir des d’aleshores aplicar amb més duresa el protocol intern i ha expulsat alguns dels

També es va produir un cas fatídic: un jove originari de Mali, de nom Magasa, va morir el mes de febrer de 2022 a Las Raíces, després de patir un esvaïment mentre tenia cura de la seva higiene personal.

Usuaris i organitzacions de drets humans han denunciat que el personal de seguretat privada contractada de vegades ha emprat la força física i violència. De fet, s’han celebrat judicis en què el personal d’Accem ha testificat contra el personal de seguretat per les agressions cap a les persones migrants.

Accés a la salut

Es denuncia la falta d’assistència mèdica. Quan s’obre el campament, no compta amb servei sanitari. Posteriorment sí, però les organitzacions sobre terreny i els habitants el consideren escàs. El govern de Canàries va assignar una infermera i una metgessa en un Centre de Salut proper al qual Accem ha de derivar a les persones. Però des de l’inici, organitzacions locals han detectat casos greus que no se’n deriven (trencament d’ossos, sagnat a l’orina, dolor al pit…).

Pel que fa a la salut mental, Metges del món apunta que als macrocampaments com Las Raíces les persones viuen un patiment i un deteriorament de la salut psíquica i també física pel fet de sentir-se encallats al territori insular i per les condicions del campament, i això provoca tensions, fa difícil el descans i això genera problemes en la convivència.

Es tracta de persones que tenen com a objectiu millorar les seves condicions laborals i ajudar les seves famílies (també hi ha moltes persones sol·licitants d’asil que cerquen protecció internacional i que fugen de la violència i els conflictes armats, concretament al Sahel), de manera que el bloqueig a què es veuen sotmeses i al que no veuen sortida, els provoca frustració i sentiments de desesperança, perjudicant progressivament la seva salut psíquica. Una salut mental que forma part indivisible de la seva salut general.

Per altra banda, la pandèmia no ha fet que hi hagi una millor gestió de la salut, ja que ha seguit havent-hi sobreocupació de les tendes de campanya. També s’han donat confinaments encadenats i molt llargs en els quals no s’han pogut seguir els protocols dels serveis de salut.

Dones

Tot i que a les dones se les considera un col·lectiu preferent per al trasllat a la península, a les Canàries les necessitats específiques de les dones sovint no s’atenen, segons apunta un informe d’Amnistia Internacional. Una treballadora de l’ACNUR va declarar que les dones que arribaven a les Canàries presentaven un perfil de vulnerabilitat i protecció internacional.

Segons dades de Creu Roja, gairebé el 15% del percentatge total dels migrants arribats el 2020 a l’Arxipèlag canari eren menors, mentre que el 5% eren dones. La majoria d’aquestes dones i infants estan acollits en recursos d’atenció a persones vulnerables, tot i que entitats com Amnistia Internacional denuncien que no hi ha un protocol des de l’administració pública de detecció de perfils vulnerables com dones i infants i són les ONG les que s’acaben encarregant de detectar aquestes vulnerabilitats en les persones allotjades als campaments.

Aquestes dones i nens estan acollides en recursos d’atenció a vulnerables. Un és l’antiga presó Tenerife I, situada a l’illa i gestionada per Creu Roja i on actualment conviuen 160 persones. Entre elles trobem gent de diverses nacionalitats i embarassades o dones amb nens menors a càrrec. Tot i distanciar-se de Las Raíces en què aquests llocs no són campaments, sinó edificis condicionats, la tessitura que s’hi viu no és gaire més favorable. Diverses dones que viuen en aquest espai s’han queixat que “el menjar és insuficient i no és bo”.

Infància

L’Asamblea de Apoyo a Migrantes de Tenerife denuncia que hi ha menors que són traslladats i que romanen durant setmanes o mesos als campaments fins al seu trasllat com a persones adultes a altres províncies. Per exemple, van denunciar el maig de 2021 que arran del tancament del centre de menors migrants no acompanyats ubicat a La Esperanza, els seus ocupants van ser traslladats al macrocampament de Las Raíces.

El setembre de 2021, més de 2.434 menors no acompanyats, dels quals només 23 nenes, estaven sota la tutela de la comunitat autònoma de Canàries. El 49% eren d’origen marroquí. A Espanya, la responsabilitat de la tutela i guarda dels nens i nenes no acompanyats és competència de les comunitats autònomes.

Actores implicats

Asamblea de Apoyo a Migrantes de Tenerife

Col·lectiu per donar suport a les persones migrants del campament. Fan seguiment i monitoreig de les vulneracions de drets i condicions de vida de les persones a Las Raíces i també a altres espais de les illes com el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) Hoya Fría o el Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE) Barranco Seco. Donen suport a les mobilitzacions i jornades de neteja que organitzen les persones migrants a las Raíces

Accem

És l’ONG encarregada de gestionar tots els serveis del campament de Las Raíces, tret de la Seguretat i el servei de menjador. Ha rebut crítiques de diverses organitzacions per no oferir condicions i atenció suficient a les persones que viuen a Las Raíces.

Projectes vinculats del Fons Català

Atenció sociojurídica a persones en desplaçament forçat i incidència a la Frontera Sud: Illes Canàries (3607)

Saber-ne més

Més informació

Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els assentaments

Canarias: un año de análisis, décadas de fracaso de políticas migratorias

Informe d’Amnistia Internacional, desembre 2021.

Amnistia Internacional analitza en un nou informe la saturació dels centres de recepció de persones migrants a Canàries, la manca de protecció adequada de nens i nenes no acompanyats, i l’absència de mecanismes adequats per a la identificació de víctimes de tràfic, abusos físics, detencions arbitràries i devolucions en calent.

Vulneraciones de derechos en la Frontera Sur: Gran Canaria y Melilla

Informe del Centre de Drets humans Irídia, 2021

L’informe d’Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans i secundat per 50 organitzacions socials, és fruit d’una recerca feta a distància i en terreny per un equip multidisciplinari que ha analitzat el context migratori en el marc de la pandèmia de la Covid-19 i la situació concreta que es viu a la Frontera Sud.

Reportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp

Aquest reportatge de Sarah Babiker explica com a les Illes Canàries es conjuguen tots els elements que solidifiquen les fronteres de l’Europa fortalesa: racisme institucional, manipulació del concepte d’il•legalitat i perversió de l’acolliment.

  • “Las Raíces, el macrocampamento de Tenerife que retiene miles de sueños en medio de la nada”
    Reportatge a Canarias Ahora / eldiario.es, 13 de febrerde 2021

Com viuen les persones al campament Las Raíces? Natalia G. Vargas i Iván Alejandro Hernández recullen testimonis entre els centenars de migrants que romanen allotjats al recurs d’acollida instal•lat a Tenerife.

 

  • Queja al Defensor del pueblo: personas adultas indubitadas permanence contra su voluntad en centro de menore en la isla de El Hierro durante 5 meses (SE ADJUNTA DOC: comunicación al DP_El Hierro)

Se adjunta respuesta a queja presentada al defensor del pueblo sobre la permanencia de tres menores en el campamento de Las Raíces año 2022 

Enllaç

* Col•laboració en l’elaboració de la fitxa: Asamblea de Apoyo a Migrantes de Tenerife.