Mapa
Testimoni
El campament i els conflictes vinculats
El campament de refugiats de Moria, a la illa grega de Lesbos, es va construir originalment l’any 2013, en un campament militar en desús. Aleshores, Moria va ser dissenyada per a 1.200 sol·licitants d’asil.
Després de la crisi migratòria de 2015, les arribades de persones migrades van augmentar considerablement (aquell any, Grècia va rebre fins a 911.000 persones, de les quals 512.327 van arribar a Lesbos) i es va ampliar la capacitat oficial a 3000. Tot i així, les persones refugiades van començar a instal·lar-se al voltant de la tanca del camp oficial de Moria. Gran part de la població de Moria vivia fora del campament oficial en camps d’oliveres, en construccions precàries de fusta amb una lona d’ACNUR clavada al damunt. El camp de Moria es va convertir en el major camp de persones refugiades d’Europa, amb unes 13.000 persones, de les quals 5.000 eren menors, alguns sense acompanyar i sense cap sistema de protecció especial.
El camp de refugiats de Mòria es va cremar la nit del 9 de setembre de 2020. No era la primera vegada que les flames arrassaven el camp més gran d’Europa. Aquest incendi va deixar més de 12.000 persones sense llar poc abans de l’arribada de l’hivern, i molts encara viuen en allotjaments temporals. El camp ja multiplicava per 4 la seva capacitat oficial en el moment de l’incendi.
La Cort penal va condemnar a deu anys de presó a quatre joves afganesos considerats culpables de l’incendi. Dos joves més van ser condemnats a una pena de cinc anys per part d’un Tribunal Penal de Menors. L’organització Legal Lesvos Centre els està representant legalment i ha presentat una al·legació. Per donar una solució suposadament provisional a les persones que malvivien a Mòria, es va aixecar el camp de Kara Tepe 2 “Centre d’acollida i identificació Temporal” (conegut com a Mòria 2.0), en una situació de constant i sistemàtica vulneració de drets humans bàsics, i amb unes condicions encara pitjors que al camp original que es va incendiar.
Actualment viuen al camp de Kara Tepe 2 unes 1.800 persones, tot i que va arribar a acollir fins a 20.000 persones després de l’incendi de Mòria. Ara està preparat per a unes 3.000 persones però amb condicions de vida molt complicades.
Al camp només hi poden accedir persones treballadores i voluntàries d’algunes ONG que duen a terme activitats al seu interior. Els mitjans de comunicació han de sol·licitar un permís especial que, per ara, es concedeix amb comptagotes.
Imatge del Camp Mo Legal Center os Lesvos
L’any 2016 va entrar en vigor el pacte entre la UE i Turquia, amb l’objectiu de controlar i prevenir la migració cap a terres europees. Des del moment en què el pacte va entrar en vigor, les arribades a Grècia van disminuir dràsticament, la repressió a la frontera amb Turquia va augmentar i la situació a camps com el de Mòria es va deteriorar molt.
A més, les autoritats gregues han anat tancant progressivament les alternatives d’allotjament segur disponible a Lesbos per a menors, famílies i persones amb vulnerabilitats o condicions mèdiques. Mentrestant, el Centre d’Acollida i Identificació (RIC) “temporal” construït precipitadament a la zona de Kara Tepe 2 (també coneguda com “Moria 2.0”), en terrenys contaminats amb plom i llogat durant cinc anys, s’ha convertit en l’únic lloc on les persones que busquen asil poden quedar-se, en condicions inhumanes similars al campament anterior, amb habitatge inadequat, sanejament deficient i poc accés a l’assistència sanitària o al suport legal.
País o territori d'origen de les persones del camp
Les nacionalitats de les persones arribades per mar a les illes gregues del mar Egeu són sobretot persones d’Afganistan que fugen de la guerra. També de Somàlia, Iraq i Síria. Organitzacions locals destaquen un nombre destacat de persones de República Democràtica del Congo o Camerún.
La vida al camp
La majoria de les famílies viuen ara en containers o caixes ISO. Els homes solters segueixen vivint en tendes molt grans, sense calefacció…Sense parets que puguin parar el vent.
L’accés a les dutxes està controlat i no s’hi pot anar després de les 18:30h. També l’absència de dutxes i l’escassetat d’aigua al camp obliga les famílies a rentar-se i rentar la roba a les salades aigües del Mar Egeu.
Les persones usuàries del Legal Center of Lesvos estaven molt preocupades sobre com podrien cobrir les seves necessitats bàsiques, sobretot quan es veuen obligades a viure al camp de Kara Tepe 2 i no tenen accés a cap feina. Alguns van afirmar que estan “treballant” tres torns per a diferents organitzacions no governamentals que operen dins del camp i sobreviuen amb els cupons de supermercat de 20 euros i les targetes de recàrrega de mòbil de 12 euros que se’ls lliura a canvi dels seus serveis, que poden ser: serveis d’interpretació, ajuda per moure tendes de campanya, construcció de contenidors, neteja dels contenidors o recollida d’ampolles buides.
El solar del camp de Kara Tepe 2 està contaminat amb plom i, per tant, suposa un risc agut per a la salut. Els incendis, els forts vents, les inundacions i les obres de construcció en curs han forçat els residents del campament a traslladar-se constantment d’una tenda o refugi a un altre, mentre que les perspectives de traslladar-se fora del campament (a l’allotjament en refugis per a persones vulnerables, per exemple) s’han anat tancant progressivament. Algunes famílies van explicar al Centre Jurídic de Lesbos que les van traslladant per la força de les seves tendes o contenidors, almenys, un cop al mes, a causa de la constant remodelació de la infraestructura del campament. També es queixaven de la presència freqüent de pols a l’aire creada per les obres permanents de construcció i el moviment de camions que passaven pel campament, que també contamina el seu menjar i l’aigua.
Accés a la salut
L’accés al sistema sanitari grec és una barrera més per a moltes persones migrants i refugiades, que han denunciat la constant cancel·lació de cites o la seva inefectivitat a causa de la manca de traductors.
Segons indiquen organitzacions sobre terreny, hi ha doctors voluntaris que treballen dins del camp de Kara Tepe 2 actualment, però continua sent molt difícil aconseguir una cita, sempre cal tenir un intèrpret i a vegades no n’hi ha cap de disponible. En alguns casos els pacients no reben el tractament que necessiten perquè no hi ha prou recursos a la clínica del camp. Després, han d’anar a l’hospital públic i enfrontar-se sols als metges grecs.
El menjar continua sent molt escàs al camp i no hi ha la possibilitat de cuinar el seu propi menjar. Les porcions no són adequades, el menjar és de molt baixa qualitat i la gent no el vol. L’ONG basca Zaporeak, distribueix cada dia menjar fora del camp i són moltes les persones que poden menjar alguna cosa sana i nutritiva.
Pel que fa a la salut mental hi ha persones que demanen ajuda a Metges Sense Fronteres, però n’hi ha moltes que no poden sortir mai del camp i, segons les organitzacions locals, es troben desesperades. En aquesta situació és molt difícil lluitar contra la depressió, ja que no poden estar en una situació estable. Moltes persones que han creuat fins a Lesbos tenen trastorns d’estrès posttraumàtic i ansietat perquè no veuen cap millora ni perspectives de futur.
Els equips de MSF a Lesbos i Samos van informar durant l’any 2020 d’un nombre aclaparador de persones que pateixen greus problemes de salut mental mentre estaven continguts a les illes i han fet repetides crides a la Unió Europea perquè canviï completament el seu enfocament de la migració, que està causant un dany evitable a la salut i el benestar dels sol·licitants d’asil, els refugiats i els migrants.
Per altra banda, durant la pandèmia de la Covid-19, els residents de Kara Tepe 2 i d’altres campaments a Grècia han estat sotmesos a restriccions desproporcionades i discriminatòries, com ara tocs de queda, sortides restringides per setmana i requisits de certificació de moviment en curs, tal i com apunta el Legal Center Lesvos. A l’agost de 2021, finalment es van aixecar les restriccions de sortida i entrada per als residents del camp de Kara Tepe 2, però totes les persones que sortien del camp es van veure obligades a sotmetre’s a una prova ràpida de Covid-19 cada vegada que volien sortir, fins i tot les persones vacunades que podien presentar un certificat de vacunació. Des de setembre de 2021 s’han tornat a imposar durs controls policials i restriccions de moviment sota la justificació de “mesures de protecció de la salut pública davant la propagació de la Covid-19”, mentre que la resta de la població local de l’illa no està sotmesa a cap restricció.
A més, l’Organització Nacional de Salut Pública, que gestiona una clínica al camp, va anunciar l’última setmana d’agost que l’Estat deixarà de proporcionar les vacunes contra la Covid-19 a les persones “fora del procediment d’asil”, amb el pretext que l’Estat no pot expedir un certificat de vacunació per a aquelles persones sense personalitat legal. L’estatus legal no té cap relació amb els imperatius de salut pública, i l’exclusió dels migrants del programa de vacunació sobre aquesta base és una violació del principi fonamental de no discriminació.
Dones
Les dones mai van soles al camp, sempre van en grups. Moltes dones provinents d’Àfrica han patit violències sexuals i tenen por al camp. Hi ha moltes dones també que no gosen anar al bany durant la nit perquè temen ser atacades, segons informen entitats sobre terreny.
Infància
Els nens i nenes del camp no tenen accés a l’educació a les escoles gregues. Han de romandre al camp, en una escola informal, on a les classes es pateix l’ambient del camp d’estrès i depressió.
Molts infants pateixen problemes de salut mental, com ara trastorns d’estrès posttraumàtic per haver vist l’incendi de Moria i haver crescut dins d’aquest camp durant anys. Tenen el mateix problema de desnutrició que tenen els adults, i més perquè no és accessible comprar tot el que necessiten menjar. Els pares no tenen els recursos per comprar el menjar dels seus fills i filles perquè moltes vegades no reben ajuda econòmica i tampoc poden treballar.
Els menors d’edat no acompanyats viuen tots a cases a la ciutat i tenen persones responsables al seu càrrec, però tampoc se’ls hi ofereix una educació adequada.
Actors implicats
Legal Centre Lesvos és una entitat grega sense ànim de lucre que treballa a primera línia en el suport als sol·licitants de protecció internacional a l’illa de Lesbos des de l’estiu de 2016. L’entitat ha fet acompanyament i assessorament legal persones i famílies que es troben a Lesbos en situació d’extrema vulnerabilitat i sovint en imminent risc de deportació a Turquia. L’entitat no pretén substituir l’Estat en la responsabilitat d’oferir suport legal, però, atesa la inexistència d’aquest suport legal públic i la insuficiència dels serveis oferts per entitats socials a l’illa, l’objectiu és prestar assessorament jurídic i defensa jurídica a totes les persones sol·licitants de protecció internacional de qualsevol nacionalitat a Lesbos.
L’entitat també porta a terme accions de litigi estratègic davant de la violació de drets humans, amb la intenció d’anar més enllà del cas concret i obtenir resolucions que puguin impulsar canvis en les pràctiques i normatives, internes, regionals i internacionals, que causen directament o indirectament les vulneracions.
El Fons Català dóna suport a les tasques desenvolupades pel Legal Centre Lesvos des de 2017 fins l’actualitat.
El Consell Grec per als Refugiats (GCR) és una organització no governamental, activa des de 1989 en l’àmbit de l’asil i els drets humans a Grècia. GCR ofereix assessorament i serveis jurídics i socials gratuïts als refugiats i persones procedents de tercers països que tenen dret a protecció internacional al país, i posen especial èmfasi en els casos vulnerables, com ara menors no acompanyats o víctimes de tràfic.
Metges sense Fronteres ofereix atenció mèdica i de salut mental als migrants a les illes gregues de Lesbos i Samos, així com a Atenes. Les activitats inclouen la vacunació dels infants migrants contra les malalties infantils comunes, la prestació d’atenció mèdica sexual i reproductiva, el tractament de malalties cròniques i l’atenció als supervivents de tortura i violència sexual.
Projectes vinculats del Fons Català
Assessorament, suport legal i acompanyament per la mobilització política de persones refugiades en situació irregular encallades a l’illa Lesbos (3082)
Saber-ne mésAssessorament, suport legal i acompanyament per la mobilització política de persones refugiades en situació irregular encallades a l’illa de Lesbos - Fase 2 (3619)
Saber-ne mésSuport en temps de Covid-19 a la protecció dels drets humans per a les persones sol•licitants de protecció internacional atrapades a l’illa de Lesbos. (3462)
Saber-ne mésMés informació
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els assentaments
Informe Oxfam Intermon i Greek Council for Refugees, desembre de 2019
Informe Oxfam Intermon i Greek Council for Refugees, desembre de 2019
Aquest informe relata com es nega l’accés a la informació i a l’assistència legal a persones que necessiten protecció als camps de refugiats de les illes gregues. L’informe destaca que només 2 de cada 100 hi tenen accés un advocat designat per l'estat. A més, la majoria de la gent no pot accedir a la informació bàsica necessària per ajudar-los a entendre el procés d’asil i les ajudes i drets.
DescarregarInforme Legal Center of Lesvos, 1 de febrer de 2021
Crims contra la humanitat al mar Egeu
Les autoritats gregues van introduir des de març de 2020 noves tàctiques per evitar l'entrada de persones migrants i per fer efecturar el retorn, inclús d’aquells que ja havien arribat al territori grec, per terra o per mar. L’informe documenta que les autoritats gregues utilitzen llanxes salvavides sense motor per realitzar expulsions il·legals al mar Egeu de persones migrants interceptades al mar o detingudes després del desembarcament dels migrants a Grècia. Les autoritats gregues posteriorment abandonaven, segons apunta l’ONG, els ocupants d'aquestes basses salvavides al mar, en aigües obertes a l'Egeu entre
les illes gregues i Turquia, on després serien rescatades per la Guàrdia costanera turca.
Abandonar la gent en vaixells no navegables i sense motor al mig del mar, sovint després d'atacar-los violentament i detenir-los de manera inhumana i en condicions, és alhora il·legal i cruel. Grècia incompleix així els drets i principis del dret internacional amb aquestes expulsions col·lectives a l'Egeu.
El Legal Center of Lesvos treballa per documentar les violacions de drets de les persones migrants i treballen en litigis estratègics per demanar comptes sobre aquestes violacions al govern grec, als Estats membres de la Unió Europea i a les institucions europees. Les expulsions que documenten són, segons aquest centre legal, “crims contra la humanitat pels quals Grècia i la UE hauran de respondre tard o d’hora”.
DescarregarLitigi estratègic relacionat
L’ONG Legal Centre Lesvos va presentar a l’abril de 2021 una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans contra Grècia per una presumpta expulsió col·lectiva de centenars de migrants a aigües turques la tardor de 2020.
En aquesta ocasió, l’organització representa contra l’Estat grec 11 sirians que suposadament van ser víctimes d’una devolució en calent la nit del 20 al 21 d’octubre amb un grup d’entre 180 i 200 persones a prop de l’illa grega de Creta.
Reportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp
Revista 5W, Maribel Izcue i Anna Surinyach,
El reportatge relata amb testimonis sobre terreny i una crònica escrita i fotogràfica detallada com viuen encallades a Lesvos les persones que busquen refugi al camp de Kara Tepe. Una visió de la política migratòria molt diferent a la de l’Europa que obre les portes a les persones que fugen d’Ucraïna.
* Col·laboració en l’elaboració de la fitxa: Estelle Jean, fundadora de l’ONG Yoga and Sport With Refugees, present a Lesvos per ajudar les persones refugiades a través de l’esport.