Khyber Pakhtunkhwa, Pakistan
Mapa
Testimoni
La zona i els conflictes vinculats
Khyber Pakhtunkhwa és una de les cinc províncies administratives del Pakistan, a la regió nord-oest del país al costat de la frontera internacional amb l’Afganistan. El pas de Khyber, un llarg congost que uneix els dos països i que va ser l’antic itinerari de la ruta de la seda, ha estat ruta migratòria durant segles i en els darrers 40 anys, ha estat també una ruta per a milions de refugiats i refugiades afganeses que han fugit de la violència al seu país.
La Comissió per als Refugiats Afganesos es va establir l’any 1979 pel govern federal de Pakistan per gestionar l’acollida de la població afganesa que atravessava les fronteres per trobar refugi al Pakistan, en aquell moment a causa de la guerra a l’Afganistan amb la Unió Soviètica.
Al Pakistan, segons les darreres dades d’ACNUR, hi havia fins a finals de 2020 un total de 1,44 milions de persones refugiades provinents d’Afganistan. Només l’any 2021, arran de l’arribada al poder dels talibans a l’agost, s’estima que hi van arribar 117.500 afganesos més cercant refugi.
De la xifra total, el 54% són homes i 46% dones. La gran majoria (85%) són pashtun, considerada com una de les societats tribals musulmanes més grans del món, composta per almenys 30 grups ètnics principals i innombrables subgrups i clans.
Segons aquestes mateixes dades, el 31% viu en campaments i “pobles” de refugiats i un 69% en zones urbanes i rurals fora d’aquests campaments.
Actualment Pakistan és el tercer país que més població refugiada acull a nivell mundial.
La majoria de les persones refugiades afganeses es concentren a la regió de Khyber Pakhtunkhwa. Aquesta zona n’acull, segons dades d’ACNUR de 2020, 824,904 (el 58% del total). Totes elles són titulars de la targeta Proof of Registration (POR), un document d’identitat per als refugiats afganesos que dona dret a romandre legalment al Pakistan. La targeta és vàlida a tot el país i els titulars d’aquesta tenen dret a residir al Pakistan i no poden ser arrestats d’acord amb la Llei d’estrangeria de 1946.
Des de l’arribada al poder dels talibans, el Pakistan ha imposat restriccions severes per contenir la migració irregular, per evitarl haver de fer front a grans fluxos de població en moviment. Poc més de 10.000 persones han pogut sortir de l’Afganistan creuant les fronteres terrestres de forma legal amb un visat o una llarga llista de permisos governamentals.
A pocs metres de l’Afganistan, el pas de Torkham continua obert, però són poques les persones i els camions que el creuen. Aquest límit fronterer internacional ha estat durant molt de temps el més transitat entre els dos països. Però, des d’agost de 2021, passen una mitjana de 40 o 50 persones al dia, mentre que abans se’n registraven entre 7.000 i 8.000.
El Pakistan ha anunciat en diverses ocasions que no podia acollir més refugiats afganesos i inclús ha anunciat l’expulsió d’aquells no documentats, accions que ja s’han executat amb 1.800 persones durant el setembre i l’octubre de 2021.
País o territori d'origen de les persones del camp
Les persones refugiades al Pakistan provenen de l’Afganistan principalment, més d’1 milió. El Pakistan també acull, en molta menor proporció, un petit nombre de refugiats no afganesos i sol·licitants d’asil d’altres països com Somàlia (202), Iemen (167) o Síria (73).
La vida a la regió
Algunes famílies afganeses que viuen al Pakistan durant dècades encara no tenen assegurada la ciutadania, incloses generacions senceres sense perspectives de subsistència o la possibilitat d’abandonar els camps per millorar les seves vides.
Accés a la salut
La feina d’ACNUR va conduir a la inclusió de refugiats afganesos en programes governamentals de salut preventiva com l’EPI, el control de la tuberculosi, la leishmaniosi, els serveis de prevenció i tractament del VIH, etc.
L’ACNUR complementa la resposta a la prevenció del VIH del departament de salut de Baluchistan oferint serveis de reducció de danys als consumidors de drogues a la ciutat de Quetta.
Els refugiats afganesos tenen accés als serveis nacionals de salut igual que els ciutadans pakistanesos, inclosos els tractaments i les vacunes per la Covid-19.
Des de l’arribada dels talibans al poder, només s’està permetent l’entrada al Pakistan des d’Agfanistan sense documentació a algunes persones per qüestions mèdiques i amb comptagotes.
Dones
Les dones refugiades afganeses que viuen als pobles de refugiats tenen un bon accés als serveis de salut reproductiva (SR) amb més d’un 85% de cobertura prenatal i un 60% de parts assistits per personal format, principalment gràcies al seu accés relativament fàcil als centres de salut ubicats als pobles de refugiats.
Infància
Segons l’ACNUR, la taxa d’alfabetització dels refugiats afganesos de més de 10 anys és tan sols del 33%.
L’organització a Pakistan ofereix als estudiants refugiats afganesos accés a l’educació primària i, en algunes zones, secundària gratuïta a través de 153 escoles, 48 classes satèl·lits, 55 escoles de noies a casa i 13 centres d’educació infantil als pobles de refugiats. Uns 57.000 infants que viuen a 54 pobles de refugiats de tot Pakistan reben educació mitjançant aquestes intervencions.
Actors implicats
ACNUR impulsa el SSAR, una estratègia regional plurianual amb els governs de les Repúbliques Islàmiques de l’Afganistan, Iran i Pakistan. Llançat el 2012, el SSAR proporciona un marc per a la cooperació entre els actors humanitaris i de desenvolupament per atendre les necessitats dels refugiats afganesos i les comunitats que els acullen. Pretén identificar i implementar solucions integrals per als afganesos refugiats a la regió.
És una associació que desenvolupa els seus projectes a Badalona, on es dedica a l’orientació i la formació d’aquelles persones immigrades en situació dificultosa a l’hora de comunicar-se en llengua catalana, i a Kabul, Afganistan, promovent l’educació dels infants en situació vulnerable.
Projectes vinculats del Fons Català
Atenció a les necessitats bàsiques (educatives, psicosocials, alimentàries, sanitàries…) de dones i nenes afganeses (3707)
Saber-ne mésMés informació
Reportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació
324, Reportatge de Roser Olivé i Sònia Calvó
El reportatge relata dramàtiques experiències que comparteixen milions d’afganesos estancats al Pakistan, sense esperances de futur i amb la constatació que no importen a ningú.
Revista 5W, Agus Morales i Anna Surinyach
L’exili al Pakistan de la població afganesa explica les darreres quatre dècades de guerra i caos. el reportatge repassa a través de testimonis de persones refugiades que porten 4 dies i d’altres que porten quatre dècades al país de refugi.