El campament Shu’fat es troba als afores de Jerusalem. El camp va ser establert per l’ACNUR l’any 1965 a petició del govern jordà per oferir habitatges millorats a unes 500 famílies de persones refugiades que vivien al superpoblat camp d’al-Mu’askar, a la Ciutat Vella de Jerusalem.

Amb una àrea de només 0,203 km2, la densitat de població al campament és molt alta, de  més de 677.000 persones per quilòmetre quadrat. Segons dades d’ACNUR de 2020, el camp té una població registrada de 15.805 persones. D’aquestes, 4,978 són menors de 18 anys. Tanmateix, l’ACNUR calcula que el nombre real de residents al campament és encara més elevat i pot estar al voltant de 24.000. S’estima, doncs, que la densitat de població supera les 77.000 persones per quilòmetre quadrat. Per exemple, a la ciutat de Barcelona, la densitat és de 16.149 habitant per km2.

Shu’fat Camp, juntament amb els barris dels voltants, es va annexionar a Israel el 1967 quan Israel va establir unilateralment nous límits municipals de Jerusalem. Per tant, els i les residents del campament tenen els documents d’identitat de Jerusalem i, al contrari que els titulars d’ID de Cisjordània, se’ls permet residir a la ciutat. Shufat és l’únic camp que es troba dins dels límits municipals de Jerusalem. Per això, les persones refugiades d’aquest camp tenen dret a targetes d’identitat de Jerusalem, que els garanteixen el dret de residència a la ciutat i el dret a determinats serveis socials israelians, com l’atenció sanitària.

L’any 2005, Israel va començar la construcció del mur de Cisjordània a Jerusalem Est, i va dissenyar-lo de tal manera que Shu’fat Camp i les zones circumdants van acabar al “costat de Cisjordània” de la barrera, aïllant a la gent del camp del centre de la ciutat. Els veïns van demandar aquest traçat del mur al Tribunal Superior de Justícia d’Israel el 2008, però van perdre. El mur que envolta el camp es va acabar de construir a principis de 2013 i conforma la separació física dels residents de Shu’fat de la resta de Jerusalem Est, amb només un checkpoint (zona de pas) que restringeix la circulació. Tot plegat, ha convertit aquest campament en una mena de gueto aïllat de població palestina dins de Jerusalem on la manca de serveis bàsics i la violació de drets humans esdevé habitual. 

Atès que el Ministeri de l’Interior israelià té la política de retirar les identificacions de Jerusalem de la població palestina que no tenen el seu “centre de vida” a Jerusalem, el campament s’ha convertit en un lloc de residència necessari per a molts palestins i palestines de Jerusalem, que d’una altra manera no podrien assumir l’alt cost que implicaria viure en altres llocs de la ciutat.

Això ha contribuït a l’amuntegament extrem al campament i a una manca d’efectivitat de les estructures de govern dins del camp. Encara que el campament es troba dins dels límits municipals de Jerusalem, ciutat annexada a Israel, com que es troba “darrere del mur” no es presten diversos serveis municipals i hi ha absència de cap policia efectiva dins del camp. A més, l’Autoritat Nacional Palestina no està en condicions de proporcionar aquests serveis al campament (o a diversos barris dels voltants), ja que no pot actuar dins dels límits municipals de Jerusalem.

El camp de Shu’fat està custodiat des del nord per l’assentament israelià Pisgat Zeev. Des de la guerra de 1967, Israel manté un règim d’ocupació militar de la part de Gaza i Cisjordània, malgrat que la resolució 242 de l’ONU exigeix la seva fi. Per mantenir el seu control sobre el territori palestí, construeix assentaments de població jueva, creant pobles i ciutats, infraestructures, carreteres i tota mena de serveis exclusius per als colons jueus. Dins de Cisjordània hi ha més de 430.000 jueus que controlen el 42% del territori.

A banda de Shu’fat, hi ha 58 camps situats al Líban, Síria, Jordània, Gaza i Cisjordània que acullen a més d’un milió de persones refugiades palestines. Els campaments es van establir per primera vegada com a espais temporals de tendes per a la població palestina expulsada de la seva terra per part de les forces d’ocupació de l’Estat d’Israel el 1948. En aquesta guerra, el 1947, Israel va apropiar-se del 78% del territori de la Palestina històrica, i va expulsar la majoria de la població palestina, prop de 800.000, cap a Gaza i Cisjordània, i cap a altres països veïns. Encara avui, i contradient la resolució 194 de Nacions Unides, Israel els nega el dret a retornar als seus llocs d’origen ni a rebre cap indemnització.

Els 19 camps que es troben a Cisjordània es van convertir en àrees urbanes que acullen més de 200.000 persones (gairebé una quarta part del total de persones empadronades amb la UNRWA), amb una població que varia entre 2.500 i 27.000 a cada campament.