Assentaments informals, frontera Sèrbia-Hongria
Mapa
Testimoni
Els assentaments i el conflictes vinculats
La frontera de Sèrbia s’ha convertit en un coll d’ampolla de la ruta migratòria dels Balcans cap a la Unió Europea. Segons ACNUR, durant el període 2019-2021, prop de 64.000 persones han estat al país, especialment al nord, buscant la manera de creuar les fronteres europees cap a Hongria, Croàcia o Romania. Gairebé la meitat d’aquestes persones són originàries de l’Afganistan. La presa de Kabul l’agost de 2021 va marcar un abans i un després en el flux migratori, provocant un èxode enorme de persones afganeses cap a Sèrbia i països veïns.
En aquesta zona, són molts els assentaments informals de persones refugiades i migrants en situacions molt precàries. Molts d’ells ubicats en edificis i granges abandonades en molt mal estat, com el del poble d’Horgoš, a la zona de Subotica, al nord del país.
Les organitzacions de drets humans que treballen sobre terreny com KlikAktiv o Collective Aid denuncien les condicions de vida d’aquestes persones, que viuen sense subministraments bàsics i en una extrema pobresa. També alerten sobre la violència policial que reben quan intenten creuar la frontera: agressions físiques amb porres, confiscació de diners, trencament de mòbils, atacs de gossos, constants humiliacions…
El govern serbi posa molts impediments per la població refugiada. De fet, la majoria de les sol·licituds d’asil el 2020 van ser rebutjades, segons un informe del Consell Europeu sobre Refugiats i Exiliats. A més, les patrulles conjuntes de la policia fronterera serbo-hongaresa van augmentar la vigilància per intensificar la lluita “contra la immigració irregular” la tardor de 2021, i el ministre d’interior serbi, Aleksandar Vulin, va afirmar que no volia que el país es convertís en un “pàrquing de migrants”.
Als assentaments s’han viscut també darrerament agressions i protestes violentes per part de grups d’extrema dreta contra la població migrant i refugiada. Les autoanomenades “patrulles populars” ataquen les migrants sota el pretext que estan protegint la gent de Subotica i difonen missatges d’odi i de por entre la ciutadania.
El nombre de persones dels assentaments canvia constantment. En època d’hivern, als assentaments de Subotica hi ha al voltant de 150 persones, però la xifra creix quan el clima és més càlid, perquè la gent abandona els camps i s’acosta a la frontera per intentar creuar-la i continuar el seu viatge.
País o territori d'origen de les persones del camp
La gran majoria de persones provenen d’Afganistan. També n’hi ha de Síria, Algèria, Tuníssia, Kurdistan, Turquia, Pakistan o l’Índia.
Segons dades del Ministeri serbi per a Refugiats i Migracions publicades el desembre de 2021, hi havia 4.578 persones migrants allotjades en 13 refugis i centres d’asil oficials a Sèrbia, 322 dels quals eren menors d’edat. Del total, el 35% provenia de l’Afganistan, seguit del 22% de Síria, l’11% de Bangladesh i el 7% del Pakistan. Segons un informe d’ACNUR, la gran majoria, el 88,5%, són homes, el 5% dones i el 6,5% infants.
El gran repte és poder registrar i comptabilitzar totes aquelles persones que no s’allotgen en centres oficials.
La vida als assentaments
Les persones que viuen en aquests assentaments informals ho fan en unes condicions pèssimes, fet que genera molta inseguretat: als assentaments ubicats en edificis abandonats del poble d’Horgoš, el sostre s’enfonsa, i hi ha zones on les persones dormen en edificis sense sostre directament. També hi ha molts residus: maons, vidres trencats, trossos de fusta. A més, no hi ha ni electricitat ni aigua potable.
Algunes de les persones desplaçades es connecten a alguna xarxa elèctrica propera de manera il·legal per poder carregar els telèfons durant una estona, però no tothom té aquesta possibilitat.
La població refugiada i migrant poques vegades va a la ciutat propera, a Subotica, per por a l’assetjament policial, la discriminació de la població local i el discurs d’odi. Només van a la ciutat per comprar queviures.
Cuinen amb foc a la intempèrie. Es passen el dia preparant-se per al Game (en argot dels refugiats, es refereixen a l’intent de creuar la frontera), cuinant o, en el cas dels grups d’afganesos, jugant al cricket.
Tenint en compte que es tracta d’una situació habitual, entitats com KlikAktiv, que visiten periòdicament els assentaments prop de la frontera, exigeixen a les autoritats de Sèrbia, especialment al Ministeri per a Refugiats i Migracions, que ampliïn les capacitats dels camps oficials existents, que n’obrin de nous, i que millorin també els serveis d’alimentació, salut i higiene en aquests espais. A més, destaquen que és de vital importància educar a la població refugiada sobre quins són els seus drets i obligacions a Sèrbia.
Accés a la salut
Els refugiats i migrants a la frontera nord de Sèrbia mengen només el que es poden permetre comprar o preparar ells mateixos. Sol ser arròs amb verdures i una mica de carn. Cuinen amb foc a l’aire lliure. No hi ha aigua corrent ni aigua potable. La gent utilitza l’aigua de l’estany proper per beure, cuinar i per la higiene personal. L’aigua no és segura ni higiènica per a aquest propòsit, però diuen que no tenen més remei.
Pel tractament de la salut física, l’únic proveïdor de serveis és Metges Sense Fronteres que visita els assentaments diverses vegades al mes. No hi ha cap mena de suport disponible per a la salut mental. De fet, les persones que viuen aquí acostumen a tenir una salut mental força fràgil: cauen en depressions, tenen angoixa pel futur, acumulen ràbia per constatar com són tractades per la policia, i també moltes queden traumatitzades per la violència que reben.
Quant a la Covid-19, totes les persones que són dins dels camps oficials se’ls ofereix la vacunació gratuïta. Als que es queden fora dels campaments, als assentaments, no se’ls hi dona aquesta possibilitat. Si volen vacunar-se o rebre qualsevol tipus de tractament mèdic per part de les institucions oficials de Sèrbia, han d’anar a un dels campaments designats i la majoria decideix no fer-ho.
Tot i així, durant l’estat d’emergència que es va aprovar durant la primavera del 2020, la policia i l’exèrcit van portar totes les persones refugiades i migrants de tots els assentaments informals del país cap als camps oficials.
Dones
Actualment no hi ha dones a l’assentament d’Horgoš. Les xifres demostren que hi ha moltes menys dones que homes fent aquesta ruta migratòria, però les que la fan acostumen a poder accedir prioritàriament a recursos oficials. En general, en aquestes rutes, les dones s’enfronten a més riscos i problemes. Entitats com KlikAktiv sospiten, per rumors entre els habitants dels assentaments, de l’existència de xarxes d’explotació sexual de dones i nois joves en alguns dels espais on s’allotgen persones refugiades al país.
Infància
Al voltant d’un terç de la població afganesa que malviu a l’assentament d’Horgoš són menors no acompanyats d’edat entre 13 i 17 anys. Viatgen sols, depenen completament dels contrabandistes i corren un alt risc d’abús i explotació sexual i d’altres tipus. Alguns d’ells són víctimes de tràfic. Es passen els dies intentant creuar la frontera, dormint, jugant al cricket, cuinant, ajudant amb el manteniment de l’assentament (cremant escombraries, construint tendes, etc.). No reben cap educació. No hi ha cap servei ni programa especial per part de cap administració pública local, estatal o europea orientat a millorar la vida d’aquests menors.
Actors implicats
KlikAktiv és una organització no governamental i sense ànim de lucre fundada el 2014 a Belgrad. Va ser creada per professionals joves amb un ampli coneixement en la realització de projectes de resposta a crisis i serveis comunitaris. Durant els últims anys, KlikAktiv ha treballat per ajudar les persones sense llar, refugiats i desplaçats, població gitana, pacients psiquiàtrics i altres grups vulnerables per garantir els seus drets i el seu accés a serveis socials.
Collective Aid és un grup de voluntaris de tot el món compromesos per millorar la vida de les persones refugiades i desplaçades arreu d’Europa. Des del novembre de 2019, són presents a Subotica per donar suport a la persones refugiades i migrants que dormen a la regió al voltant de la frontera hongaresa, croata i romanesa. Proporcionen roba, mantes, sacs de dormir, articles d’higiene, bugaderia, menjar i aigua potable. Faciliten també dutxes mòbils a prop de llocs on la gent dorm. Atenen les necessitats urgents de la població i, a través de la Xarxa de Vigilància de la Violència Fronterera, monitoritzen les violacions de drets i els maltractaments en frontera als Balcans.
Treballen a Sèrbia des de 1991, quan el país formava part de Iugoslàvia. Des del 2014, proporcionen assistència mèdica i psicològica a sol·licitants d’asil, refugiats i migrants a les zones frontereres del nord de Sèrbia. Quan la gent intenta creuar les fronteres, moltes pateixen ferides per cops de porra o irritacions per gas lacrimogen i esprai de pebre. Ajuden a persones encallades en condicions terribles i realitzen consultes mèdiques per traumes relacionats amb la violència.
Projectes vinculats del Fons Català
Accés a suport legal i psicosocial per a persones en moviment a la ruta dels Balcans: Sèrbia (3608)
Saber mésMés informació
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els assentaments
Infome mensual
Border Violence Monitoring Report
Border Violence Monitoring Network (BVMN) és una coalició d'organitzacions que treballen per documentar les devolucions il·legals en calent, les expulsions col·lectives i la violència policial a les fronteres externes de la UE als Balcans Occidentals, des del tancament formal de la ruta el 2017. La recol·lecció de dades està feta per una agrupació independent de voluntaris i voluntàries que formen part o cooperen amb grups de suport humanitari units a través de la Xarxa de seguiment de la violència fronterera.
InformeReportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el camp
Afghans Are Among Thousands Of Migrants Hoping To Reach Europe Via Serbia
NPR, Reportatge i Fotogaleria a NPR, 26 de setembre de 2021El reportatge mostra la situació a la frontera de les persones migrants i refugiades, que tenen com a única missió i tasca a fer durant el dia el que anomenen Game, que no és més que buscar maneres enginyoses d’entrar a la UE per la frontera d’Hongria.
Pàgines web amb més informació
Pàgina de Facebook de l’entitat Klikactiv: A través dels diferents posts i petits reportatges fotogràfics, l’entitat fa seguiment d’històries de persones refugiades i migrades sobre terreny.
Aquesta és sobre l’assentament d’Horgoš, en el qual hem fet zoom en aquesta fitxa.
* Col·laboració en l’elaboració de la fitxa: KlikAktiv