Tapachula, Mèxic
Mapa
Testimoni
Els centres de detenció i els conflictes vinculats
La frontera Sud entre Mèxic i Guatemala és una de les regions més transitades del planeta que s’estén al llarg de 963 quilòmetres (574 terrestres i 389 marcats pels rius Suchiate i Usumacinta). Allà es troben els estats mexicans de Chiapas, Tabasco i Campeche, que confronten amb els departaments guatemalencs de San Marcos, Huehuetenango, Quiché i Petén. Per aquí passen caravanes de grups grans de persones migrants dels països de Centreamèrica que fugen de la violència generalitzada, la pobresa i la inseguretat alimentària, aguditzada pel canvi climàtic. Es tracta en molts casos de famílies senceres amb infants, que viatgen en grups grans per anar més segurs i que ho han deixat tot per emprendre un viatge molt difícil i perillós per salvar la vida.
En aquesta frontera hi ha tres corredors migratoris, en els quals es situen les diferents estacions migratòries i estances provisionals.
- El Corredor Costa, en el qual es troben la Estación Migratoria Siglo XXI – Tapachula i les Estances Provisionals de Huehuetán, Huixtla i Echegaray, totes a Chiapas.
- El Corredor Central, també a l’estat de Chiapas, en el qual es troben les estacions de Cupape I i Cupape II (La Mosca), a Tuxtla Gutiérrez, l’Estància Provisional B, a San Cristóbal de Las Casas, i l’Estación Migratoria de Comitán.
- El Corredor Selva, on es troben les Estacions Migratòries de Tenosique i Villahermosa, a l’estat de Tabasco
Mèxic té un dels sistemes de detenció d’immigrants més grans del món, que empra diverses desenes de centres de detenció —eufemísticament anomenats “estaciones migratorias”— on detenen desenes de milers de persones cada any.
La pressió intensa dels Estats Units i la migració contínua des de l’Amèrica Central, devastada per les turbulències polítiques, han contribuït a augmentar el nombre de detencions, que van superar les 180.000 l’any 2019.
La Comissió Mexicana de Defensa i Promoció dels Drets Humans i altres organitzacions de drets humans realitzen un monitoratge constant d’aquests espais i han documentat les condicions deplorables d’amuntegament i manca d’accés, en molts casos, a drets bàsics en què viuen les persones migrants.
Mai a la història Mèxic havia rebut tanta gent que fuig dels seus països. Si el 2019 van ser com a mínim 70.400, l’any 2021 la Comissió Mexicana d’Ajuda a Refugiats (Comar) va rebre un rècord de 131.448 sol·licituds de refugi. D’aquests, més del 51.000 són haitians. La immensa majoria ho fa a través de Tapachula, on es registren el 70% de les sol·licituds d’asil, l’única eina possible per rebre un paper per ensenyar els agents de Migració, guanyar-se la vida i no ser deportat. Encara que l’objectiu sempre és arribar més al nord, als Estats Units.
El 2020 es produeix una reforma en la Llei de Migració i la Llei sobre Refugiats, Protecció Complementària i Asil Polític que permet el compliment de manera més efectiva dels drets d’infants i adolescents migrants, sol·licitant d’asils i població refugiada. Entre altres coses, garanteix la no detenció d’aquest grup en estacions o estades migratòries, estiguin o no acompanyats, brindant alternatives de cura i protecció.
Composició dels centres de detenció
En aquests 10 centres de detenció es comptabilitzen fins a 1.502 persones, segons dades recollides a Global Detention Project. El desglossament seria el següent:
Centro de Detención Migratoria | Corredor | Ubicación | Capacidad |
Estación Migratoria Siglo XXI | Costa | Tapachula, Chiapas | 960 |
Estancia Provisional Huehuetán | Costa | Huehuetán, Chiapas | 30 |
Estancia Provisional Huixtla | Costa | Huixtla, Chiapas | 50 |
Estancia Provisional Echegaray | Costa | Echegaray, Chiapas | 40 |
Cupape I | Central | Tuxtla Gutiérrez, Chiapas | 80 |
Cupape II (La Mosca) | Central | Tuxtla Gutiérrez, Chiapas | |
Estancia Provisional B San Cristóbal de Las Casas | Central | San Cristóbal de Las Casas, Chiapas | 52 |
Estación Migratoria Comitán | Central | Comitán, Chiapas | 120 |
Estación Migratoria de Tenosique | Selva | Tenosique, Tabasco | 100 |
Estación Migratoria de Villahermosa | Selva | Villahermosa, Tabasco | 70 |
País o territori d'origen de les persones del camp
Els centres de detenció migratòria tenen persones de diferents nacionalitats especialment de Centreamèrica, Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia. Entre gener i febrer de 2022 segons l’Institut Nacional de Migració, van ser detingudes als estats de Chiapas i Tabasco persones d’Hondures, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Cuba, Haití, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Bangladesh i el Senegal, entre altres 70 països d’origen.
Els motius de desplaçament varien a partir dels contextos i conflictes específics de cada país. Les raons primordials de desplaçament forçat de les persones detingudes a la frontera sud de Mèxic inclouen: violència generalitzada, amenaces de grups criminals, violència sexual i de gènere, violència familiar, persecució de l’Estat, pobresa, desplaçament per impactes del canvi climàtic i desastres ambientals, entre d’altres.
La vida als centres de detenció
Els centres de detenció tenen cel·les i espais comuns, s’han documentat infraestructures insuficients, provocant amuntegament sense les condicions mínimes de salubritat i higiene. Les persones estan detingudes als espais, sense possibilitat de treballar, vivint a les cel·les.
D’acord amb la política migratòria mexicana, els centres de detenció han de comptar amb espais per a dones, homes i famílies. Tot i això, diversos centres monitorats per les organitzacions de drets humans no compten amb la separació d’aquests espais i preocupa especialment la situació de persones de la comunitat LGBTIQ+ que són forçades a romandre en cel·les on no es té en compte la seva identitat de gènere.
La militarització dels centres de detenció és molt preocupant: el Colectivo de Observación y Monitoreo de Derechos Humanos en el Sureste Mexicano (COMDHSM) ha observat la presència d’elements de la Guàrdia Nacional i de Seguretat privada, a més de l’Institut Nacional de Migració fent les tasques dels centres.
La Llei de Migració estableix 15 dies hàbils com a termini màxim d’estada de les persones o 60 dies hàbils en algunes excepcions. No obstant això, s’han documentat detencions de persones als centres en terminis de temps més extensos. Les cel·les són petites, dormen sobre matalassos i, sistemàticament, s’han documentat persones amuntegades als centres.
Una de les Estacions Migratòries amb condicions de vida més precàries i preocupants és Cupape 2, anomenada La Mosca, un centre ubicat en una zona despoblada entre Tuxtla Gutiérrez i Chiapa de Corzo, al Corredor Central de Chiapas. L’Institut Nacional de Migració va començar a utilitzar aquest centre el juny del 2019, un espai que anteriorment eren les instal·lacions que servien com una planta Productora de Mosques Estèrils. Les organitzacions del COMDHSM han documentat condicions materials bàsiques summament precàries i violacions dels drets humans de les persones detingudes, com ho són el precari accés a serveis bàsics com l’aigua, el sanejament, el paper higiènic, els aliments i l’atenció mèdica. L’espai és un celler buit gran sense accés a llum natural, on dormen les persones sobre matalassos a terra. No compta amb les condicions mínimes per mantenir la població migrant detinguda.
Accés a la salut
L’accés i l’atenció a la salut és insuficient als centres de detenció. L’accés a metges és insuficient i l’atenció mèdica és de mala qualitat. No tots els centres de detenció compten amb personal mèdic permanent, sinó que fan visites esporàdiques o depenen de la sol·licitud de les persones. Així mateix, no tots els centres de detenció tenen convenis amb la Secretaria de Salut Pública, fet que impossibilita l’accés de personal mèdic a aquests centres.
Freqüentment, es documenta l’existència de quadres diarreics, infeccions respiratòries, problemes dermatològics com ronxes a la pell i polls com a resultat de la infraestructura, l’amuntegament i el poc accés a atenció mèdica.
A Cupape 1 (Tuxtla Gutiérrez) hi ha metges disponibles, però no totes les persones detingudes reben la informació sobre l’accés al servei. L’Estació Migratòria de Comitán no compta amb metges, només es fan visites puntuals. Si bé en aquestes visites es fan consultes, aquestes no són en profunditat i les persones detingudes han de comprar amb els seus diners els medicaments receptats.
Les condicions dels centres i de la detenció tenen impactes greus sobre la salut mental de les persones detingudes. La detenció migratòria és una de les experiències més crues que poden viure les persones al seu trànsit.
A l’informe “Detención migratoria y tortura: del Estado de excepción al Estado de derecho” (2019), es descriuen símptomes identificats en persones en detenció migratòria i que es continuen observant. A l’informe “Impactos de la política migratoria de México en la frontera sur: Hallazgos de la Misión de Observación de Derechos Humanos en Tapachula, Chiapas” es recuperen testimonis que manifesten els següents símptomes:
- Símptomes de reexperimentació del succés traumàtic: les persones tenen records intrusius del fet que els va fer sortir del seu país i/o del que va passar en el seu trànsit per Mèxic, somnis angoixosos recurrents relacionats amb el succés, angoixa davant d’elements que li recorden al succés i/o reacció fisiològica en recordar.
- Símptomes de negació: pensaments i sentiments negatius, negació de la realitat, sensacions físiques lligades a tristesa o depressió, converses pessimistes, disminució de l’interès o la participació en activitats, sensació de desaferrament, fet que porta a un bloqueig de l’afectivitat.
- “Em sento terrible; un com vulgui aguanta, però els nens no. Un se sent pres de ser aquí”.
- “Em sento malament i trist perquè em tracten com a delinqüent”.
- “Per mi a fora, no estaria aquí, ningú mereix ser aquí. Em sento molt malament”.
- Símptomes d’hipervigilància: s’absenten de cop i volta de la realitat, sensació constant que alguna cosa passarà, excessos de colera, hiperactivitat i/o dificultat per agafar el son.
- “Sento tristesa per estar amenaçada de ser deportades”.
- “Em sento amb ansietat per no saber què passarà”.
- “Porto diverses nits sense poder dormir. Penso que em tornaran i, si això passa, em mataran”.
A l’inici de la pandèmia per Covid-19, durant diversos mesos no hi va haver presència sistemàtica per part d’organitzacions de la societat civil en aquests centres de detenció. L’INM va publicar un Protocol d’actuació a les Estacions Migratòries i Estades Provisionals per minimitzar el risc de contagi de la Covid-19 a l’abril del 2020. Tanmateix, quan es va reprendre el monitoratge dels centres de detenció per part d’organitzacions de la societat civil, es va observar la manca d’actuació d’aquests protocols, donant lloc a riscos de contagi per a les persones detingudes.
El març de 2020, a l’Estació Migratòria de Tenosique, un grup de persones detingudes va iniciar una acció de protesta a l’àrea d’homes per denunciar la manca de respostes davant la impossibilitat de tornar als seus països, el tancament prolongat i les condicions d’extrem amuntegament, posant les seves vides en risc davant del possible contagi de Covid-19.
Els testimonis recollits comparteixen que la crema de matalassos va resultar en un incendi, els treballadors de l’INM, la Guàrdia Nacional i la Policia Estatal es van negar a obrir les cel·les per facilitar l’evacuació de dones, nenes, nens i homes. Els van detenir a l’entrada principal, tancant i posant cadenats per evitar la fugida. L’incendi i la inacció dels agents va provocar la mort d’un home guatemalenc i 14 persones ferides, algunes de gravetat. Tot i que a partir d’aquest incident s’havia anunciat el seu tancament, L’Estació Migratòria Tenosique es continua utilitzant per detenir persones.
Dones
Les dones detingudes a aquests centres pateixen violències particulars de gènere durant la detenció. Les dones que viatgen sense fills i filles són detingudes a les Estacions migratòries i Estades provisionals. En aquests, el Colectivo de Observación y Monitoreo de Derechos Humanos en el Sureste Mexicano ha recollit testimonis d’accés insuficient a productes d’higiene menstrual, assetjament per part d’agents als centres i assetjament per part d’homes detinguts.
També han documentat atenció mèdica insuficient per a dones embarassades. En alguns casos són ateses i no reben medicaments; les revisions no són a profunditat. A l’Estació Migratòria Siglo XXI han documentat casos d’algunes dones embarassades que no van ser ateses i van patir avortaments a l’interior del centre.
Les dones amb fills i filles són canalitzades a albergs temporals del Sistema per al Desenvolupament Integral de la Família (DIF), com a resultat de l’harmonització de la Llei de Migració i la Llei General dels Drets de Nenes, Nens i Adolescents, on estan detingudes amb les seves criatures o adolescents.
Infància
El novembre del 2020 va entrar en vigor la reforma en matèria d’infància i adolescència migrant a Mèxic, amb l’harmonització de la Llei de Migració i la Llei General dels Drets dels Infants, Nens i Adolescents. A l’article 6 de la Llei de migració, s’estableix la no privació de la llibertat de nens, nenes i adolescents: “En el cas de nenes, nens i adolescents migrants es garantiran, de manera addicional al que estableix el paràgraf anterior, els drets i principis establerts a la Llei General dels Drets de Nenes, Nens i Adolescents i el seu Reglament, incloent-hi el de la no privació de la llibertat per motius migratoris.”
La reforma ha tingut com a efecte la separació familiar sistèmica i l’ús d’albergs temporals del Sistema per al Desenvolupament Integral de la Família (DIF) com a espais per allotjar infants i adolescents no acompanyats i acompanyats per les mares. S’han documentat testimonis de famílies que diuen haver estat separades, amb homes adults detinguts als centres de detenció i infants i adolescents amb les seves mares “allotjats” en albergs temporals del DIF. Aquests centres no han de detenir persones adultes als seus albergs. Hi ha una menor possibilitat d’accés a monitorar aquests espais per part de la societat civil, cosa que és preocupant en ser aquests nous espais de privació de la llibertat de dones i infants migrants no acompanyats.
Organitzacions de la societat civil han enfrontat la negativa constant de les autoritats a sol·licituds d’ingrés, basades principalment en el fet que no són centres de detenció oficials, aquest permís està subjecte a l’arbitri de les autoritats i, més recentment, s’ha argumentat la situació sanitària per Covid-19 com a restricció. Per tant, els testimonis són de famílies posteriors a la seva detenció.
Actors implicats
El Col·lectiu d’Observació i Monitorització de Drets Humans al Sud-est Mexicà és una xarxa de base conformada per 20 organitzacions civils a punts fronterers de Mèxic que mitjançant brigades de monitorització analitza la situació de les persones en mobilitat. El Col·lectiu treballa als estats de Chiapas, Oaxaca i Veracruz, per documentar casos, canalitzar persones migrants a les institucions responsables d’activar mecanismes de protecció internacional, i elaborar informes.
El Centro de Derechos Humanos Fray Matías de Córdova AC és una ONG de drets humans amb més de quinze anys de treball, ubicada a la ciutat de Tapachula, Chiapas, frontera sud entre Mèxic i Guatemala. La seva tasca es dirigeix cap a la promoció, difusió i defensa integral dels drets humans de les persones migrants, mitjançant accions com el litigi, la incidència política i mediàtica, capacitació i gestió migratòria, a fi d’establir precedents jurídics que generin canvis en les polítiques públiques que alhora contribueixin a la minimització o eradicació de violacions de drets humans.
Al Corredor Costa:
- Servicio Jesuita Refugiados – México (JRS)
- Coalition for Humane Immigrant Rights (CHIRLA)
Al Corredor Central:
- Formación y Capacitación (FOCA)
- Voces Mesoamericanas Acción con Pueblos Migrantes
- American Friends Service Committee (AFSC) – Oficina para América Latina y el Caribe
- Servicio Jesuita a Migrantes (SJM)
A Corredor Selva:
- La 72 Hogar Refugio para Personas Migrantes
Més informació
Informes de vulneració de drets humans relacionats amb els centres
Colectivo de Monitoreo de Derechos Humanos en el Sureste Mexicano, 2019.
Impactes de la política migratòria de Mèxic a la Frontera Sud
Aquest informe recull l'experiència de documentació de les caravanes entre l'octubre del 2018 i el febrer de 2019. Mostra les principals conclusions en matèria de violacions a drets humans de les persones migrants que conformen aquests èxodes migratoris, així com els perfils de les persones que participen d’aquestes caravanes.
DescarregarGrupo Impulsor Contra la Detención Migratoria y la Tortura. Junio 2018
Detención migratoria y tortura: del Estado de excepción al Estado de derecho
DescarregarConsejo Ciudadano del Instituto Nacional de Migración. México. Julio de 2017
Informe final - Personas en detención migratoria en México: Misión de Monitoreo de Estaciones Migratorias y Estancias Provisionales del Instituto Nacional de Migración
DescarregarPolítiques del país que afecten els centres de detenció
Les lleis que regulen els Centres de Detenció Migratòria són la Ley General de Migración i la Ley Sobre Refugiados, Protección Complementaria y Asilo Político (ambdudes de 2011, però reformades l’any 2020).També es fa una armonització de la llei en matèria d’infància i adolescència que permet la no detenció de nenes, nens i adolescents en situació de mobilitat en estacions o estàncies migratòries, estiguin o no acompanyats, brindant altres alternatives.
Reportatges o notícies rellevants en mitjans de comunicació sobre el centre
Chiapas Paralelo, 26 de març 2021
Mujeres migrantes amenazan con huelga de hambre tras sufrir hacinamiento en albergue
Aquesta notícia mostra la situació de desesperació d’un grup de dones migrants centreamericanes i els seus fills, que es van amotinar al Centre de La Mosca, al municipi de Chiapa de Corzo. Les dones migrants centreamericanes, guatemalencas i hondurenyes, exigien que es resolgués ja la seva situació migratòria, ja sigui que siguin deportades o les deixin seguir el seu camí cap al nord del país. És la situació d’espera que aguarden moltes de les persones migrants que demanen protecció internacional a Mèxic.
Saber-ne mésWebs d’interès
Monitoreig de les caravanes de l’èxode centreamericà
En aquest web del Programa d’Afers Migratoris de la Universitat Iberoamericana Ciutat de Mèxic i el Colectivo de Monitoreo y Observación Migratoria en Tijuana podreu trobar documents d’actualització sobre la situació de la migració forçada de persones tant a la frontera Sud com a la frontera Nord de Mèxic, amb un enfocament de drets humans, tenint com a fonts d’informació les xarxes d’organitzacions aliades a tota la regió.
* Col·laboració en l’elaboració de la fitxa: Colectivo de Observación y Monitoreo de Derechos Humanos en el Sureste Mexicano.