L’accés i l’atenció a la salut és insuficient als centres de detenció. L’accés a metges és insuficient i l’atenció mèdica és de mala qualitat. No tots els centres de detenció compten amb personal mèdic permanent, sinó que fan visites esporàdiques o depenen de la sol·licitud de les persones. Així mateix, no tots els centres de detenció tenen convenis amb la Secretaria de Salut Pública, fet que impossibilita l’accés de personal mèdic a aquests centres.

Freqüentment, es documenta l’existència de quadres diarreics, infeccions respiratòries, problemes dermatològics com ronxes a la pell i polls com a resultat de la infraestructura, l’amuntegament i el poc accés a atenció mèdica.

A Cupape 1 (Tuxtla Gutiérrez) hi ha metges disponibles, però no totes les persones detingudes reben la informació sobre l’accés al servei. L’Estació Migratòria de Comitán no compta amb metges, només es fan visites puntuals. Si bé en aquestes visites es fan consultes, aquestes no són en profunditat i les persones detingudes han de comprar amb els seus diners els medicaments receptats.

Les condicions dels centres i de la detenció tenen impactes greus sobre la salut mental de les persones detingudes. La detenció migratòria és una de les experiències més crues que poden viure les persones al seu trànsit.

A l’informe “Detención  migratoria  y  tortura:  del  Estado  de  excepción  al  Estado  de  derecho” (2019), es descriuen símptomes identificats en persones en detenció migratòria i que es continuen observant. A l’informe “Impactos de la política migratoria de México en la frontera sur: Hallazgos de la Misión de Observación de Derechos Humanos en Tapachula, Chiapas” es recuperen testimonis que manifesten els següents símptomes:

• Símptomes de reexperimentació del succés traumàtic: les persones tenen records intrusius del fet que els va fer sortir del seu país i/o del que va passar en el seu trànsit per Mèxic, somnis angoixosos recurrents relacionats amb el succés, angoixa davant d’elements que li recorden al succés i/o reacció fisiològica en recordar.
• Símptomes de negació: pensaments i sentiments negatius, negació de la realitat, sensacions físiques lligades a tristesa o depressió, converses pessimistes, disminució de l’interès o la participació en activitats, sensació de desaferrament, fet que porta a un bloqueig de l’afectivitat. 
  • “Em sento terrible; un com vulgui aguanta, però els nens no. Un se sent pres de ser aquí”.
  • “Em sento malament i trist perquè em tracten com a delinqüent”.
  • “Per mi a fora, no estaria aquí, ningú mereix ser aquí. Em sento molt malament”.
• Símptomes d’hipervigilància: s’absenten de cop i volta de la realitat, sensació constant que alguna cosa passarà, excessos de colera, hiperactivitat i/o dificultat per agafar el son.
  • “Sento tristesa per estar amenaçada de ser deportades”.
  • “Em sento amb ansietat per no saber què passarà”.
  • “Porto diverses nits sense poder dormir. Penso que em tornaran i, si això passa, em mataran”.

A l’inici de la pandèmia per Covid-19, durant diversos mesos no hi va haver presència sistemàtica per part d’organitzacions de la societat civil en aquests centres de detenció. L’INM va publicar un Protocol d’actuació a les Estacions Migratòries i Estades Provisionals per minimitzar el risc de contagi de la Covid-19 a l’abril del 2020. Tanmateix, quan es va reprendre el monitoratge dels centres de detenció per part d’organitzacions de la societat civil, es va observar la manca d’actuació d’aquests protocols, donant lloc a riscos de contagi per a les persones detingudes.

El març de 2020, a l’Estació Migratòria de Tenosique, un grup de persones detingudes va iniciar una acció de protesta a l’àrea d’homes per denunciar la manca de respostes davant la impossibilitat de tornar als seus països, el tancament prolongat i les condicions d’extrem amuntegament, posant les seves vides en risc davant del possible contagi de Covid-19. 

Els testimonis recollits comparteixen que la crema de matalassos va resultar en un incendi, els treballadors de l’INM, la Guàrdia Nacional i la Policia Estatal es van negar a obrir les cel·les per facilitar l’evacuació de dones, nenes, nens i homes. Els van detenir a l’entrada principal, tancant i posant cadenats per evitar la fugida. L’incendi i la inacció dels agents va provocar la mort d’un home guatemalenc i 14 persones ferides, algunes de gravetat. Tot i que a partir d’aquest incident s’havia anunciat el seu tancament, L’Estació Migratòria Tenosique es continua utilitzant per detenir persones.